Concurs de relats curts diari ARAyttv

@SalesMasnou	Per fi l'he trobat! El meu propi racó de món, tranquil i resguardat! pensa el feliç robotet, mentre aspira i gira sobre sí mateix. Però un cop més, la mà cruel l'expulsa de sota el sofà. Poc a poc, el robot està perdent les ganes de viure. #relatscurtsARA @diariARA
@xavixavixavix	Sol i desolat per l’enèsima derrota, es plantà davant d’un mar especialment proper aquell dia. Cridà fort demanant potser un miracle: Brolli la sang fins assecar-me i que m’ompli el cos l’aigua salada! Els déus són tan imbècils com els humans. Ara sóc una medusa.
@monicalbages ·	@diariARA #relatscurtsARA FER UN MAL NEGOCI En aquell carrer tan fosc del Barri Gòtic, un oftalmòleg de renom hi va obrir una consulta. Pocs mesos després va haver de plegar.
@EAO_Sergio	El noi va baixar del tren i va veure com el poble romania trist, sense vida. De sobte, va sentir les rialles d'un nen, però ja feia temps que en aquell poble no hi havia cap de nen. Tots van desaparèixer una maleïda nit de Sant Joan. De qui era aquell riure? #relatscurtsARA
@amaymasnou	Fataven 10 minuts perquè s’acabés el termini. S’havia quedat en blanc. Només li venia al cap el ditxós conte del dinosaure, que encara era allà quan s’havia despertat. Li quedava poc temps. Quan va tenir una bona idea, ja era massa tard. Game over. #relatscurtsARA @diariARA
@NuriaRM1	Cinc, tres, quatre, dos, u, ARA! #relatscurtsARA @diariARA
@monicalbages ·	#relatscurtsARA @diariARA GROC La mare sempre li comprava roba de tots colors. I feia combinacions ben rares. Li agradaven. Vincent, però, odiava el groc. Per això, aquella tarda de tempesta, només va morir Molière en l'incendi del camp de gira-sols.
@virunera	Si però la meva mala tria....se la menjen uns pesolins que ja estan tristos i no ténen el dret ni a parlar ni a decidir. Han de marcar el seu cervellet esponja i quan els problemes quedin reflectats aleshores tel' s etiqueten! Però el maltractador sempre protejit i cuidat...Cara somnolientaCorazón morado
@SalesMasnou	En Pinxo li va dir a en Panxo coses molt dolces, aquella nit. I molt cruels, també, però coneixia els seus límits i tenia clar la paraula de seguretat. En acabar, com sempre, es van arraulir sota les mantes fins que se'ls va endur la son. #relatscurtsARA @diariARA
@mr_marti	La va besar amb fruïció, com aquells primers petons amb la Sònia. El batec del cor li tornava a ressonar per tot el cos. Per un moment, era de nou a Formentera l’agost del 89. El cul cremat a la platja nudista,... Talleu! Bona! Passem a la seqüència 7! #relatscurtsARA @diariARA
@mcarnicero05	La vida et dona un bis per poder trobar les paraules que sovint et fugen per l’esquerda del rebost de la memòria. Tu l’aprofites i recordes que l’amnèsia es va apoderar de qui eres. Avui, vius el bis sense recordar per què la vida te’l va concedir. #relatscurtsARA
@gata_traviesa ·	Allà estava, plantada davant del mirall. Portava nits sense dormir i massa cafès durant el dia per a resistir, però encara li quedava la seva mirada penetrant. Somrigué, agafà la bossa i sortí a menjar-se la vida. El seu destí l’esperava a la cantonada. @diariARA #relatscurtsARA
@jordisantamaria	Va tancar els ulls i, finalment, va clicar. <<Per què els humans som tan absurds?>>, es preguntava sovint. Aquell missatge enviat a cegues era un exemple més. Dies després, li va respondre. S'havia confós de Jordi. De nou, l'absurd present. #relatscurtsARA @diariARA
@SalesMasnou	Mira, m'és igual si creus que és una conspiració mundial, que ens volen callats i sotmesos, o que la vacuna porta microxips. A ca teva, fot el que et roti. Però això és un negoci seriós! A un atracament de banc s'hi va amb màscara, collons! @diariARA #relatscurtsARA #240clavatsXD
@NuriaRM1	Està contenta i trista alhora, va pensar el noi. Només sabria com estava exactament quan es baixés la mascareta. O potser no. En aquell moment es va acabar la classe de física. #relatscurtsARA, @diariARA .
@Evaprofepsicol	"Què no marxàvem?" No sabia quina cara posar, perquè no podia fer una passa sense el perill de quedar-se agenollada a terra. Somrigué intentant dissimular el dolor i l'estat de pànic. Se li havien adormit les cames asseguda al tamboret de la barra. #relatscurtsARA @diariARA
@JoaqunValls1	Exactament igual que els altres nens que treballaven de sol a sol a la plantació recollint els fruits madurs de les plantes de cacau, mai arribaria a saber quin gust tenia la xocolata. #relatscurtsARA
@JcarlJ ·	Mai no es lleva abans de les deu, i si la nit ha estat bé potser fins migdia. És d'aquesta mena de persones que no treballen per viure. Ho va decidir als 25 en haver-se doctorat en filosofia...cum laude!. #relatscurtsara @diariARA
@PerePeries	Massa anys. Cares cansades i un món canviat. Qui recordava ja aquells dies? El groc havia marcit el seu significat i els vells camins eren uns altres. El món gira sovint massa de pressa. Aquell matí, però, els seus peus van trepitjar per fi la llibertat. #relatscurtsara @Diariara
@mhurtad4	La cridava i ella responia. Un peu submergit, una mirada llarga a l'horitzó, una llàgrima salada com les seves onades. Se sabien. Ella, amb cos líquid i remogut la posseïa a cops d'onada salvatge. I cada vegada menys dona i cada vegada més Mar. #relatscurtsAra @diariARA
@virunera	"Buenas tardes"Psicòpata Narcicista, ets pitjor que una paparra! de fet no t' aguantaba ni ta mare, que la pobre em va intentar avisar, i tu la fèies callar"QUÉ TE CALLES YA!" sa mare marxaba dissimulant,està claríssim que m' estaba avisant..#relatscurtsARA
@PerePeries	Sí, no? No ho sé! Quin botó és? No m'ajudeu! El verd? No! No pot ser tan fàcil! És el vermell, sí. Segur. Ell sempre ho fa tot al revés. Pitja el vermell. Sí, no? No ho sé! Quin botó és? No m'ajudeu! El vermell? No! No pot ser tan fàcil! #Relatscurtsara @Diariara
@SalesMasnou	Déu t'ho pagui, Robin Hood! Gràcies a aquesta fortuna que has robat, ja no passarem mai més gana. Ara som rics! Rics! Espera, per què em mires d'aquesta manera tan estranya...? #relatscurtsARA @diariARA
@EsterSucu	L'Ernest estava pelat de fred, i la Sara, es va treure el seu ponxo de llana per cobrir-li les espatlles. En veritat, ella desprenia una gelor motivada pel penediment i una calculada traïció. @diariARA #relatscurtsARA
@Marisol80419942	#relatscurtsara @diariARA El terra cruix. La gossa s'acosta amb un ocell mort. M'agafen unes mans, una a la boca i l'altra als pantalons. La gossa calla. Em trenca les calces, em pega a la cara.Em surt sang del llavi. L'olor és obscur i entro a la nit. Papa,què vols?
@gustaumoreno	El seu últim record de futbolista no fou a l'estadi o mirant un gol, sinó a la casa de muntanya on tenia un petit monòlit amb una pilota de bronze. Recordà que hi convidà Kubala i que Laszy també s'enamorà del cel rogenc de Tortosa, brunyit com el metall #relatscurtsARA @diariARA
@PerePeries ·	Una altra nit d'estiu sense lluna. Els prats s'humitejaven de rosada mentre una tímida aurora començava a endevinar-se a l'horitzó. El crit es va sentir per tota la plana. Aquella nit, les cuques de llum havien il·luminat el món! #relatscurtsARA @diariARA
@JoaqunValls1	#relatscurtsARA PANDÈMIA Prenia el sol al seu banc favorit quan se li van acostar uns homes embolicats en plàstic. Després d’apuntar-lo al cap amb una pistoleta, se'l van emportar sostingut per les aixelles. Allà van quedar, oblidats, el bastó i el barret.
@JoaqunValls1	#relatscurtsARA CONFUSIÓ El seu marit acabava de jubilar-se. Amoïnada perquè la inactivitat pogués deprimir-lo, per Sant Jordi li va regalar "El Jardiner", de Tagore, sense haver-lo fullejat i amb l’entusiasta desig que despertés en ell una nova afició.
@JoaqunValls1	#relatscurtsARA OPORTUNISME La càndida psicòloga pronunciava una conferència sobre reinserció social quan una dotzena de reclusos s’aixecaren de les cadires i, exhibint ferros esmolats, la van utilitzar com a escut per fugir de la presó d'alta seguretat.
@rousdays ·	La penombra omplia tots els racons. Va fer una última ullada amb el cor encongit. Recorregué totes les estàncies, on encara hi havien traces dels antics habitants. Al sortir, va donar un cop de porta per seccionar tot l’enyor que li vessava l’ànima. @diariARA #relatscurtsARA
@JoaqunValls1	#relatscurtsARA BEBÉS Mentre les seves mares xerraven i observant que aquella avorrida situació es perllongava, van intercanviar una mirada d’intel•ligència. Desfrenant simultàniament els seus cotxets, tot seguit van iniciar una vertiginosa cursa carrer avall.
@JoaqunValls1	#relatscurtsARA CONTRADICCIÓ Amb la galtuda cara congestionada, el Dia de la Raça el reverend Schneider proclamava des del púlpit la igualtat entre tots els homes i les dones mentre continuava admetent al seu servei només escolanets blancs.
@JoaqunValls1	#relatscurtsARA CRISI Sorprès i confós alhora, pregunta la seva mare per què aquest any es topen amb un Pare Noel o més a cada cantonada i el motiu pel qual tots ells, en lloc d'oferir caramels als vianants, estenen la mà al seu pas.
@virunera	ESPARREC!! Més de 13.000 anys manant vosaltres sotmetent i acollonint! I tenint- ho tot de cara per tenir uns collonets i barba...entenc que la neurona no us permeti pensar més enllà del vostre melic mascle! Se t' aixeca discutint amb una dona que tothom sap que esta ferida? )
@virunera	No fotis? Com que no tinc interès...es lo seu nen! El virus ens esta dient que fa molts anys que hi ha excés de demografia....però els " catòlics van prohibir els condons....i semblem rucs! Ara lo seu es parar! Per tant tothom a palles!Cara guiñando un ojoCara con la mano sobre la bocaautònomes!
@PerePeries	- Qui hi ha? Hi ha algú? ... - Sóc jo. - I que hi fas aquí, a aquestes hores? - Si no ho saps, no hi faig res. ... ... - N'estàs segur? - Si no, no seria aquí. ... - Doncs entra. És tard. - I tu, ho tens clar? ... - Entra i calla. Els nens dormen. #relatscurtsara @Diariara
@virunera	"Buenas tardes"Psicòpata Narcicista, ets pitjor que una paparra! de fet no t' aguantaba ni ta mare, que la pobre em va intentar avisar, i tu la fèies callar"QUÉ TE CALLES YA!" sa mare marxaba dissimulant,està claríssim que m' estaba avisant..#relatscurtsARA
@farnersc	@diariARA #relatscurtsARA Avui neva i del cel cauen una mena d'encenalls menuts, cargolats com els tirabuixons i que omplen l'aire de l'olor que desprèn el cedre acabat de tallar. I tu, què me'n dius de perdre'ns entre ribots i alambins?
@NuriaRM1	Ara estava bé, però preferia després. I el diari va canviar de nom. @diariARA #relatscurtsARA
@notincgas	#relatscurtsARA La comunió entre l'home i la màquina era total. Abans d'esmorzar, el robot analitzà tota la informació de les xarxes i després d'executar el seu algoritme destriador del gra i la palla, envià la seva resposta a l'humà: ves i compra'm una bateria i el @diariARA .
@mar_brillant ·	La Gina tornava a entrar al perfil. Al personatge. Al catàleg de dones d'oferta que jugaven una estona a fer-se les diferents i especials, allà dins, on tot s'hi val si és l'altra qui comença, on s'hi troben conjugades companyia i solitud. #relatscurtsARA @diariAra
@Marisol80419942	#relatscurtsara @diariARA La Dolors és tan alta que m'agafa i em fa la noria al pati.Les nenes s'aparten i compten les voltes. Jo soc un cometa amb dues cues, les meves cames de pal.Esquivo el xoc amb la Terra i la Lluna. La mestra em crida però estic a anys lum
@amaymasnou	"Es va posar el vestit blau i lila, els guants vermells i els mitjons grocs. Es va pintar els ulls i els llavis. Va sortir, ben animada, a fora al carrer. Decepció. No recordava que el món encara era en blanc i negre." #relatscurtsARA @diariARA
@amaymasnou	"Es van fer una última abraçada, a l'aeroport. Tornaven a les seves respectives ciutats. Havien passat tres dies que els canviarien la vida per sempre més. I ells encara no ho sabien. No en tenien ni la més remota idea." #relatscurtsARA @diariARA
@japelfort ·	#relatscurtsARA Prem pedal, ganiveta cisalla l'última xapa. Cinc peces precises del prisma. Cul, laterals, tapa. Apuntat. Electrode tungstè. Llarga refosa. Que tibarà, l' steel. Arrugues d'aigües que li donaran estil. Abrillantar-les mirall. Plantar-lo a la platja…
@mgascid	L'Hipocondriac. Va morir plàcidament als cent dos anys després d'enterrar dona, fills i amics. Des de l'epitafi rebla pels segles dels segles: Ho veieu?#relatscurtsARA @diariara
@marc_mf	Venen els aliens i acaben amb nosaltres per estalviar-nos patiment. Al final els bons eren ells. #relatscurtsARA @diariARA
@NriaNunivi ·	És un dolor agut com si se m'hagués de partir l'esquena en dos. Estic amarada d'una suor freda. Torna i torna. Ara un pes a la vagina. Tinc por. De sobte com una babosa surt de mi. L'expulso i es belluga. Que és? #relatscurtsARA @diariARA
@gerpenjov	La tarda ja era massa encetada per embrutar-se les mans arrencant males herbes de l'enciam a mig créixer. Seuria a la gandula, sota el cirerer, i miraria de salvar alguna cirera espantant les tórtores. I va caure. Just enmig del front. I tot volant, se'n reia. #relatscurtsARA
@CanosaJeno ·	Feia dies que no dormia. Les parpelles li pesaven i el cor se li sortia del pit. - Ara o mai! Vinga! Has de fer-ho! Has de polsar el botó vermell! I amb la respiració agitada, va apagar el televisor i se'n va anar a dormir. #relatscurtsARA @diariARA
@PolCasaponsa ·	Caminàvem pels passadissos d’aquell edifici antic i fred. -I tu... qui ets? -Digué amb ulls perduts. -Sóc en Pol -vaig dir buscant el retorn de la seva mirada. Ja acomiadats a poc a poc s’allunyava, però ella feia temps que no hi era. -Fins aviat, àvia. @diariARA #relatscurtsARA
@InesMasipRojas	Vet aquí un conte que mai no serà conte, perquè el paper mai no ha tocat la ploma, ni la ploma la mà que aguanta el cap d’un escriptor, que enlloc d’escriure es penedeix de no haver escrit un maleït conte abans que aquest punt final el matés. #relatscurtsARA @diariARA
@batallivol	Era a comprar a la botiga del barri i no es va poder pairar de firar-se una bossa de sugus. Quan va arribar a casa va començar a endreçar la compra i va venir bocabadat quan va veure que els sugus eren blancs i negres.Per sort el televisor encara era el de plasma! #relatscurtsARA
@RosanaAndreu	#relatscurtsara @diariARA Els germans es van repartir els mobles de la casa vella. El Joan es va emportar el sofà. "1000 euros amagats dins el meu matalàs!", va dir-li la Laura. Va córrer a foradar el sofà, però malauradament allí només s'hi amagaven un estol de rates
@aublavejant	El recordem: xirucaire, cinèfil, de la ceba i de la broma, enemic de la llet i les corrents d’aire, de pell blanca i pestanyes fosques, llèpol, cabut, enginyós, honest i creient. Xiula content mentre ens observa dalt el cim. #relatscurtsARA @diariARA
@EvaColomera	Asseguda a la butaca gaudia de la lectura. Alçà els ulls i veié el cel com canviava de color mentres el sol s'amagava darrera les cases. S'aixeca i fa la foto... Seguia llegint quan va sentir la vibració del mòbil. Ell ja havia vist el seu cel. Somriu... #relatscurtsARA
@JosepAmoros1	I abans no baixi la boira, busca els meus ulls al mateix mirall on he vist els teus. Baixarà, els entelarà i ens hi amagarem junts. @diariARA #relatscurtsARA
@AlbertClaramont	agenda Dels fulls arrencats de l’agenda, dels nostres dies, mesos i anys passats, tan xafogosos, a vegades en surten noves arrels, però tinc un cuc amb fam de males herbes. Els ratolins de color gris com pols, també fan de les seves rosegant-ne les restes. #relatscurtsARA
@Evaprofepsicol	Al sofà,jeu.S'estira, mandrosa.Badalla,obre un ull,el tanca,obre l'altre, el tanca.Torna a badallar i s'estira.Canvia de posició i feta una bola s'adorm. Somia que la llepen fins dessota la panxa. Una sensació plaent li recorre l'espinada. S'estremeix. #relatscurtsARA @diariARA
@TortNuria ·	Havia recorregut floristeries, havia comprat adobs i fertilitzants, regava cada vespre. Tot i així, les promeses sempre es marcien. Va omplir el balcó de flors de plàstic. I mentre els borinots s’allunyaven amb la cua entre cames, va tornar a somriure. #relatscurtsARA @diariara
@LaraAntipovabcn	De sobte va sentir un soroll i va obrir els ulls, eren les vuit del vespre. Era l'única connexió que tenia amb el món exterior. Passava els dies estirada al seu llit, dormint i plorant, tot ignorant la realitat del seu voltant. Avui tampoc no soparia. #relatscurtsARA @diariARA
@totdespullants1	Llavors no entenia que passava, però quan anys més tard ho va comprendre, el delicte havia prescrit. La psicòloga li va prescriure l'escriptura. Gràcies a ella va guanyar un premi literari. El llibre es convertí en best-seller. Se suicidà. S'autosentencià. #relatscurtsARA
@TortNuria	El seu pare li va fer classes de lemerig durant anys. Ella va assimilar-ne la fonètica, la sintaxi, l’ortografia i la gramàtica, va volar a Sidney, va rastrejar les illes del Pacífic, va localitzar la República de Vanuatu i va descobrir La Gran Mentida. #relatscurtsARA @diariara
@MartinaRDmgt ·	"Obrí els ulls i ho veié tot borrós. En acostumar-se a aquella llum blanca, començà a pensar on podia ser. Intentava recordar i no podia. No coneixia a la noia que parlava de cures i medicaments. De sobte va recordar. Maria! Vigila!" #relatscurtsARA @diariARA
@arnaupol	L'autocinema és ple. L'ambient, prenyat de xafogor. Al costat, quatre llaunes de cerveses caldejades i, a la pantalla gegant, el Humphrey i la Bergman, escampant química a dojo. Faig un glop de pixats i em surt un rot fastigós. L'Íngrid, ofesa, es posa a plorar. #relatscurtsARA
@juandepaso	Era impossible deian tots. Tant diferents els dos. Però la planta i el cercle es van enredar en l'amor. #relatscurtsARA
@juandepaso	Avui he vist posar els carrers. Quin expectacle!!! Ni una sola arruga. Al acabar s'han assegut, han mirat al horitzó i han brindat mentre que sortia el sol. #relatscurtsARA
@totdespullants1	A l'hora d'agafar el metro, tot i que arribem junts a l'andana, ell sempre puja al primer tren que arriba. Jo m'espero, i agafo el que arriba uns minuts més tard. Així ens assegurem de mantenir la distància de seguretat. #relatscurtsARA
@ToniPulido2	Aquí, assegut, porto estona esperant que el cel es posi a plorar i que per fi arribi aquell perdó de boca. Però el temps s'esvaeix com una bombolla de sabó i no vol tornar les hores mesurades. El temps ha vençut. Ara només necessito una boca besant-me. #relatscurtsARA @diariARA
@daniligambada	#relatscurtsAra @diariara Faria uns dos anys que no sentia la cançó que fluïa per megafonia. Els cops anteriors: tres i sis anys enrere. Certament, trobar el nom de l'obra era fonamental perquè des del principi va decidir que aquella seria la peça del seu funeral.
@lacurculla ·	Ja al metro, mil cares passaven de llarg, incapaces d'interessar-la. Es va desensopir amb la veu perenne del vagó "Propera parada, Sant Jordi". Abans de trepitjar l'andana encara féu una llambregada cap al seu seient. Just després una veu juvenil la cridava: Rosa! #relatscurtsARA
@AlbertClaramont	mots Entaulem els mots, i un cop clavats amb punta de ganivet destre, perquè no puguin escapar de la conversa, llevem-ne la pell eixorca dels mals anys i els retrets. Després, quatre cebetes i ho salpebrem. Ho reguem amb un olorós vi blanc? Vens i ho fem tot? #relatscurtsARA
@RosaFeVi ·	Avui, com ahir, com sempre, segueix plovent. Fa tants dies que plou, que el sol és ja un record que es dilueix. Potser fins i tot mai ha existit i és només un somni del q voldríem que fos però no és. #relatscurtsARA
@jordisantamaria ·	Tinc dues opcions. Seguir recte i atropellar una iaia o girar a l'esquerra i ferir un lladre jove. Un dilema amb transfons ètic. I aquí la meva solució: decidís el que decidís, em salvaria perquè no em culparia. Les classes de Filo molen. #relatscurtsARA @diariARA
@RosaFeVi ·	Necessita teulada i finestres, no el casc de víking. La mestra va dir: heu de venir disfressats de casa. La mare li explica, ell no ho entén. Plora. No es disfressa. La mare sap que avui ha començat a cosir-se la disfressa de la inadaptació. #relatscurtsARA
@TortNuria	Era una nit de tempesta. Vaig sentir un soroll estrany. Tot seguit, una aparició va travessar la porta. Duia la camisa de dormir de l’avi i els peus descalços li flotaven a un pam de terra. No t’espantis, em va dir, que som de la família. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Inconvenients de l’ofici Va escriure que s’enamorava, i es va enamorar. Va escriure una mentida, i li van mentir. I se li enfila dits amunt la història d’una dona que es torna boja, però no l’escriurà. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	A l’inici, n’havien fet broma. Ell s’estirava nu al seu damunt i deixava anar el seu pes gradualment. Ella reia quan sentia que s'ofegava. Quan el va aturar era tard: ell era un pes mort i ella no se’l podia treure de sobre. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Per al meu funeral, vaig fer imprimir entrades. I vaig donar al meu home de confiança una premissa clara i inflexible: els qui tinguin l’ànima negra s’han de quedar fora. Ho ha complert al peu de la lletra. No m’ha deixat entrar. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	L’adolescent Schrödinger El millor del dia és que avui puc anar a l’institut i el pitjor del dia és que avui puc anar a l’institut. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Feia cagar el tió per Pasqua. Es presentava vestit de zombi la nit de reis. Va comprar un llibre el 23 de juliol. El dia que l’incineraven, la seva família era feliç. Per fi ho celebrarien com tocava. Fins que al tanatori va entrar la castanyera. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Carnet Era un amant de la literatura i treballava al paradís municipal. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Previsora Quan va trobar l’home de la seva vida, s’hi va casar. Van fer separació de bens i també de celebracions. Cadascú amb els seus. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Recaiguda Després de tretze anys sense tastar un cigarret, va llepar el fum dels llavis d’ell, i no va caldre més. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Abstinència Si et vinc a veure, recordaré que no et tinc. Així que no et vull veure, amor, que quan no et veig, no t’enyoro. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	No és res A la dona li van trobar un bulto i li van dir no és res però ho mirarem. Ho van mirar i li van dir no és es però ho traurem. Ho van treure i li van dir no és res però ho analitzarem. Ho van analitzar i van veure què era. #relatscurtsARA @diariara
@amaymasnou	"Va decidir que ja n'hi havia prou. Allò no podia durar més. Tot anava molt més lent. Va agafar aire i va posar la mà al ratolí. Clic, clic. De sobte, va començar a sentir un petit plaer. Per què havia trigat tant a tancar les pestanyes del navegador?" #relatscurtsARA @diariARA
@TortNuria	A primera vista Era un simple venedor de llums. Però em va il·luminar la vida. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	Injustícia De tant que em va fer riure, vaig plorar. #relatscurtsARA @diariara
@TortNuria	El cargol, i jo mateix M’agradaria ser a un altre lloc. Però sempre penso, amb el que m’ha costat arribar fins aquí. #relatscurtsARA @diariara
@Miri_run	Llavors vas deixar anar el teu cap sobre la meva cuixa. La foscor que ens envoltava conjugava la son. La cuixa, la foscor, la son i el teu cabell suau reposant sobre la pell nua. #relatscurtsARA
@adammartin_73 ·	Durant uns mesos, ell va estar molt callat. Em desesperava, però la distància també em donava temps per ordenar els pensaments. Maleïda seguretat emocional! De mica en mica s'hi va anar apropant i vaig adonar-me que ell era futur. Avui el trobo a faltar. #relatscurtsARA @diariARA
@tormentavirtual ·	Vida era ser entre s'illa i el principat. Vida era so i llums mès enllà de la primera persona. Vida de sobte, era estar tancat en 1 habitació plena de silenci i foscor, amagat del patiment i de la por. Vida és esperar que la llum torni a travessar clots.
@RamonAlmirall	—Jo tinc més perspectiva. Des d’aquí dalt, puc veure més enllà que tu— digué la formiga a l’elefant tot passejant per damunt del seu cap. —És cert, mires des de més amunt, però no toques de peus a terra —replicà l’elefant picant-li l’ullet.
@xirinxina	Estava frisosa per sentir-lo, per veure'l. Em conformava amb una videotrucada, a l'espera que arribés el moment per poder assaborir plegats una copa de vi Terra Alta, sabent que també acabaria regalimant gola avall. Em mantinc esperant el temps que no avança. #relatscurtsARA
@CerveraLluis	Els crits demanant ajut els portà el vent arreu. Què ha passat? abans podia anar endavant i ara m' és impossible. No ho sé.Tot ės mou, s'acosten els canvis. Jo que em vanava de conèixer el meu entorn, ara sols puc fer aquest so agut i constant que duc a dins meu. #relatscurtsARA
@AlbertClaramont	No enganyà ningú. Hom sabia que era el pobre més roí, el captaire de tabac més odiós, el més abjecte gorrer. Era vegà per poder fer-se hamburgueses d’herbes rares. No en tingué ni per a un nínxol i morí amb les botes de 2a mà posades, a l’entrada del cementiri. #relatscurtsARA
@solerminerva	SI NO FOS jo faria, perquè ho vull fer! Però si no fa falta el que faig, fet i fumut ho foto en fi de bé, no per fotre fadrins, que em fa força feliç cada refotuda festa que han fotut, si foto tothom, no ho faré: no fotré els fotuts fadrins #relatscurtsARA
@otorrents	Ha passat un segle fet de deu segons des que va tancar els ulls, la cançó fineix, haurà de deixar aquest refugi i fer front a que en obrir-los ella no hi serà pas. Percep l'olor acre i l'escalf distant de les espelmes, toca bufar i somriure un any més. @diariara #relatscurtsARA
@NriaNunivi	La mare diu que no me'n refïi. Però aquest és diferent. Em somriu i em demana diners. Jo li dono tot el que tinc. Em diu que ara torna, que m'esperi, que sóc molt bonica. Ja fa dos anys que sóc aquí. La gent em mira amb curiositat, però jo espero. Sé que tornarà #relatscurtsARA
@NriaNunivi	Et vaig veure a la Rambla, vaig córrer i et vaig abraçar fort. Tu em miraves estranyat i sorprès però jo sabia que eres el meu Joan. Darrera aquell cos afroamericà s'hi amagava el nen rosset d'ulls blaus que quan érem infants m'havia robat el cor #relatscurtsARA
@culomi1968	El punt sobre la i va dir que, per variar, volia estar a sota. Volia provar coses noves i enfocar la seva relació des d’un altre punt de vista. Es va marcar un punt. Va ser una decisió digna d’admiració ! #relatscurtsARA @diariARA
@NriaNunivi	Ens havíem estimat i ara em mostraves obscena i ridícul. Vaig agafar aquella ampolla i la vaig tirar contra tu.Un soroll de cristalls va omplir el meu cervell i vas caure.Tornava a ser lliure.Ara buscaria un mirall que em veiés com tu em miraves el primer dia #relatscurtsARA
@focuscercus	No sé quant de temps més hauré d'esperar perquè t'adonis que existeixo. Intento que les nostres mirades es creuin entre tremolor i tremolor, però és impossible. Gemego intensament i tanco la pestanya d'incògnit. És l'hora d'anar a la feina. #relatscurtsARA @diariARA
@otorrents	No tot s'hi val, pensava ella mentre pujava poc a poc els esglaons, el braç li feia mal d'arrossegar la destral i la remor del primer pis creixia a cada pas, va ser creuar la porta i decidir que no havia estat una bona idea negar-se al gas natural #relatscurtsARA @diariARA
@LlusM2	#relatscurtsARA em llevo del llit i ho veig, i no m'ho puc creure sempre m'ha dit tot lo contrari hi ara ho fa. Sempre vaig intentant perquè no em diguis res me vaig esforçar sempre perquè no s'enfadara, cada vegada trucaria intentava controlar-me perquè no se'm passessin per
@MiquelOrtega	Es queda mirant el missatge del telefon mentre s'aparta un ble de cabells grisos. Dues llàgrimes llisquen per les bosses dels ulls i s'aturen a les galtes resseques. Com se li pot acudir a la seva petita escriure: "hola wapa feliços 40" #relatscurtsARA
@CanosaJeno	Una mosca de pagès deixà la seva cort de porcs perquè volia fer la cort a mosquetes del parlament. Les mosques que trobà eren verdes i ensopides, però la ferum dels diputats, tan encisadora, que al final es va quedar en aquella nova cort. #relatscurtsARA
@adammartin_73	Durant uns mesos, ell va estar molt callat. Em desesperava, però la distància també em donava temps per ordenar els pensaments. Maleïda seguretat emocional! Mica amb mica s'hi va anar apropant i vaig adonar-me que ell era futur. Avui el trobo a faltar. #relatscurtsARA @diariARA
@xiscahomar	Esclata la primavera, entra sense permís per les finestres. La pissarra és plena de noms i de silencis. Sòcrates, Spinoza, Arendt. La pregunta passeja la mirada a través del segles i ens posa els ulls en blanc: quan hem deixat de ser animals pensants? #relatscurtsARA @diariARA
@jordisantamaria	Obro el diari ara. Després serà tard. Fa temps vaig entendre que el temps no espera a ningú. A la pàgina 23 llegeixo un reportatge de Sant Jordi. No ho recordava. És mitjanit i no tinc temps a regalar la rosa. Aquest no espera. Tampoc a mi. #relatscurtsARA @diariARA
@perepiquet	Va ser el darrer Sant Jordi. Després, ja se sap, la victòria d’Ayuso, les generals anticipades, la majoria de Vox, la reforma constitucional, l’espàxit i les lleis d’ antiadoctrinamiento: la d’educación, la de moralidad mediática... Ningú no s’ho hauria cregut. #relatscurtsARA
@Rosa_lita	La primavera despunta tímida; no pot vèncer aquest hivern llarg, cruel. La Z mandreja des del llit, i fantasieja en deixar-ho tot. Sortir volant per la finestra i deixar les obligacions enrera. Avui no podrà ser, però el dia que aprengui a volar... #relatscurtsARA @diariARA
@NuriaSaperas	#relatscurtsARA @diariARA "Ja queda poc", "Estàs a la recta final" tothom em diu però només el nadó que porto a dins i que és tot un expert en l'art de les patades de bon matí sap quin dia serà l'escollit per sortir al món.
@IllanaMedina	Quan caigui la darrera fulla, veuràs coses meravelloses, va dir-me. Mai vaig arribar a veure res extraordinari. No erem pas en Carnarvon i en Carter, nosaltres. L’excel·lència de la quotidianitat no entén pas de catàrsis, vaig comanar pel meu epitafi. #relatscurtsARA @diariARA
@Rosa_lita	Vet aquí un dia de primavera blau, serè i bonic. La Z, que fa molts anys que es dedica als números tot i saber-se enamorada de les lletres, obre el portàtil i fa aquest tuit, pensant que potser és el preludi d'una nova vida on els relats s'hi fan un lloc #relatscurtsARA @diariARA
@andreugiralt	#relatscurtsARA @diariARA Com estàs? La pregunta se'm clavava com un ham. Vaig dir-li que els clients no em tracten bé. L'empresa, pitjor. Però al vespre, quan abaixo la persiana després de tancar caixa, a l'altra banda del carrer hi ha uns ulls de carbó que se'm miren. I somric.
@g_r_o_c ·	Esguardava el tràfec en les finestres, els balcons de les cases veïnades. La pols, donava al carrer un efecte de boirina. Tenia olor. Poc a poc, la pols descansava en les seves espatlles. S'en n'adonà que sempre hi restaria. Com un arbre nou del carrer. #relatscurtsARA
@g_r_o_c ·	La va seguir, només fins a la porta. La reconegué. Sí! Tenia la seva fesomia. La pau reposava en cada moble, en cada cosa que hi havia entre ella i ell. Transcorregué una bona estona d'espès i ple silenci. Llavors sonà el telèfon.. #relatscurtsARA
@g_r_o_c	Ara, s'abstreia amb aquella cadira, sempre hi era, devora ell, mentre llegia el diari, desprès de dinar. Tenia la certesa de què esperant, com esperava, damunt d'aquelles quatre potes ven plantades, si qualqú s’hi assegués, seria la cadira complerta! #relatscurtsARA
@Jamie__Southon	#relatscurtsARA Un any després, quan ja no té a qui acusar la soledat, es pregunta si el que ha passat és la raó del seu aïllament general. Absort a l'habitació, es consola d'estar sa i estalvi... però també pensa: si realment gaudís de bona salut, no hauria d'haver embogit?
@ines_grau ·	El sol ja picava a la vorera de Passeig de Gràcia. Una rajola es va llevar i va anar cap a la tintoreria. Era el dia de Sant Jordi i tocava lluir les millors gales: el seu vestit de panot de flor. #relatscurtsARA @diariARA
@ines_grau	Ella es va tocar el cabell, com quan es posa nerviosa. Ell va desviar la mirada, com quan es posa nerviós. El petó estava al caure, però cap dels dos ho sabia. #relatscurtsARA @diariARA
@evailesllunes ·	El cel és rosa brut. He tornat al poble i a la platja on ens vam banyar aquell estiu de becaines obligades. Plovisca i em sembla veure't al moll, lluny. Però ja no hi ets. I jo ja no sóc aquella nena. Aleshores creia que els vaixells no s'enfonsaven mai. #relatscurtsARA
@MaiteTercero ·	Boles de pols com conills eren sota els llits. A la casa tot era cobert d’una pàtina de brutícia que s’enganxava als dits i tapava el nas. El primer cop que va voler dormir allí quedà enganxat a una cadira. Aquells conills se’l van menjar quan ja no respirava. #relatscurtsARA
@MaiteTercero ·	La clau no entrava al pany. Ho provà sis cops. Histèric, trucà un serraller. Entrà i no reconegué res del què veia. Allò no era casa seva. El reflexe al mirall no era ell. Necessitava aire. Sortí corrent a la ciutat ignota.El pànic li pujà per l’esquena. Existia? #relatscurtsARA
@JosepFerrerSer1	#relatscurtsARA En Manel encara estima la Lídia. Tots dos estan confinats. Ella el crida. Ell camina fins al centre de la plaça. Són les cinc. Els veïns omplen els balcons. En Manel es posa vermell. Veu els aplaudiments però no els sent :té l'orella tapada.
@AlbertClaramont ·	Jo tinc clar que vull esquela a la premsa, notícia a la ràdio, entrevistes durant un mes a les meves ex, i nota del Bisbe al sermó. Espero que em trobeu a faltar, veieu el molt que valc, i ploreu amargament al llac de la vostra mediocritat amb música de Banda. #relatscurtsARA
@contes_curts	Un conte de terror seria tornar a tenir vint anys: desenganys amorosos, feines feixugues, criatures que no dormen. Un conte de ficció seria relatar tots els anhels no aconseguits. Un conte d’amor viscut: fa un dia espatarrant, sortim? #relatscurtsARA
@AlbertClaramont	L’estació de tren seria el millor lloc per enterrar la resta de la família? Potser si: símbol de punt de trobada fugaç i amb massa públic per poder discutir, i dir-se quatre veritats. Prengué de les mans de la tieta el taló de la trista Legítima del pare i marxà. #relatscurtsARA
@Lluisa10701699	El batec del seu cor es compassa amb tot so repetitiu. Avui, la cadència del degoteig de l’aixeta de la cuina li alenteix el batec. A punt de defallir truca un manyà per evitar una aturada cardíaca. És preferible el silenci total.#relatscurtsARA
@evailesllunes	Em vas xiuxiuejar paraules boniques. Em vas dir paraules estripades, salivades de temps mort. Em vas cridar paraules inventades, esgarrinxades, regurgitades. I jo vaig treure de la butxaca paraules punyal, homicides. Silenci. #relatscurtsARA
@manelpuig18	#relatscurtsARA Una cerveza amigo!! Després de cinc dies tancat al despatx necessito l'aire fresc de la mar...una cerveza amigo!! em diu un home trist i veu cansada... s'allunya i en veu baixa penso, amigo encara no, però vull que un dia siguis el meu veí o company de feina.
@AlbertClaramont	La terra era dura i aspra, però el desig era un bon jaç. Es vinclà, i posant-li la llengua a l’entrecuix, buscà i buscà, fins a prendre entre les dents aquell gra blanc molt més brillant encara, que tenia la seva olor: l´esclafà, gaudint-ne dels dos gustos. #relatscurtsARA ..
@evailesllunes	La casa cruix, les arrels serpentegen per les canonades i les branques noves s’enreden amb els cables de la llum. A l’obrir les aixetes brolla saba i l’escampo pel meu rostre. La pell és un camuflatge. #relatscurtsARA
@Jose_Az74 ·	Vull coses circulars, punts que marquen sense error moments concrets, principis i finals dibuixats amb traç gruix, límits perceptibles com un pas fronterer. Odio l’eternitat del mort viu en que m’he convertit. Execrable moment quan vaig triar ser Déu. #relatscurtsARA
@joancompanyarpa	#relatscurtsARA @diariARA A la llotja, el Rei portava uns taps a les orelles. Ĺ'assistent li digué: Majestat, sense públic, no hi haurà xiulets. La pandèmia! El monarca no feu cas. Quan l'himne va acabar, seguía dempeus. Més tard li digueren: Ja està. Aleshores se'ls va treure.
@arnaupol	Vam iniciar la cursa. A mesura que avancàvem, els aspirants més dèbils desistien del seu intent d'arribar a la glòria. Vaig allunyar-me del grup. Vaig ascendir cavitats fosques i tortuoses fins a fer el cim i fondre'm en ell. Es va dir Maria. Tres quilos i mig. #relatscurtsARA
@DaniVilaro	Es va posar la mascareta i va baixar a comprar el pa. A la fleca, ningú va veure la filera obscena de dents que oferia a uns i altres. Per fi havia vençut la timidesa i somreia. #relatscurtsARA @diariARA
@VBerjaga	“Molta merda a l’examen!”. Però no la necessitava. Sabia que la seva professora el deixaria anar al lavabo. No s’imaginava que tindria una urgència real, que el mòbil li cauria sobre el cagarro i que exclamaria: “Quanta, quanta merda!”. #relatscurtsARA
@totdespullants1	A l'òptica he vist que venien lentilles de colors i he preguntat si en tenien de vermelles. La dependenta m'ha explicat que només en tenen per Halloween. Que hi farem! Demà començo una substitució en un institut. Necessitava intimidar. #relatscurtsARA
@farnersc	El restaurant no era res de l'altre món però hi anaven sovint a sopar. L'un degustava un Penedès blanc i sec i l'altre un Priorat equilibrat en fruita i mineralitat. Allí menjaven i bevien i s'estimaven amb els ulls, en Damià i en Jordi! #relatscurtsARA
@Marina98748808	#relatscurtsARA Tornava a casa, esgotada i envaïda per una severa sensació de frustració. Et duia amb mi, envoltat entre els meus braços, i flairar la teva dolça olor em feia sentir la dona més afortunada del món. Però no t’havia pogut parir tal com ho havia desitjat.
@ISEL_M_B	La perruquera es dedica amb destresa als meus cabells grisos. Somric i em contemplo al mirall gran. Els altaveus canten: "you look perfect tonight". Sento que parlen de mi. Més tard quan entrarà a casa, ell ni s'adonarà. Mor el somrís. #relatscurtsARA @diariARA
@noemonb	Passes curtes, mirada innocent. Plorant o rient emmirallats al seu petit món, van de la mà del seu destí. Un pare mata el seu fill. La foto il·lustra la notícia: el nen fent passes curtes, mirada innocent i el seu destí que li agafa la mà.#relatscurtsARA
@RamonAlmirall	—Jo tinc més perspectiva. Des d’aquí dalt, puc veure més enllà que tu— digué la formiga a l’elefant tot passejant per damunt del seu cap. —És cert, mires des de més amunt, però no toques de peus a terra —replicà l’elefant picant-li l’ullet. #relatscurtsARA
@Lluisa10701699	Un, dos, tres...pica paret! A cada passa la sent més propera. Camina ràpida. Tremola. Torna a comptar. La intueix com si fos viva. Un, dos...i cau. L'ha atrapat. Silenci. #relatscurtsARA
@EnricCasulleras	Es van fer vells, però seguien enamorats. La fidelitat dels amants era infrangible; va superar estoicament els cinc matrimonis fracassats d'ell i els tres desgraciats d'ella. Sabien desitjar i enyorar com ningú.
@arnaupol	A dinar, l'home que la maltracta, troba el conill eixarreït. A l'hora de la migdiada, la seva mixeta bruna no li busca la falda. Mèu! Ella li ha donat gat per llebre. #relatscurtsARA
@EnricCasulleras	#relatscurtsARA El metge de família era com de la família. Havia apadrinat dos dels cinc fills, i només ell sabia que el pare sempre havia estat estèril.
@EnricCasulleras	Sota la mirada de gat dels frares del Rei Emètic enmarcat a la paret, els nens no adoctrinats declinaven els clàssics: Lamela, Lesmes, Llarena.
@evacaselles ·	Quan els dos amants es retrobaren al passadís del súper, solament les finíssimes arrugues del contorn dels ulls els delatava. Del somriure de satisfacció que se'ls dibuixà, ocult sota la mascareta, ni les respectives parelles, banyudes, se'n va poder adonar. #relatscurtsARA
@jordisantamaria	Mai llegia les necrològiques. La mort és una idea que em superava. Però un dia tot va canviar. De reüll un nom em captivà: "Drac". I una dedicatòria: "La princesa i Sant Jordi et destigem la pau". Vaig somriure. Era la mort des de l'amor. #relatscurtsARA @diariARA
@gasconpuig	Em vaig oblidar de llegir la teva lletra petita i vaig mentir quan vaig marcar la casella afirmant haver llegit totes i cada una de les teves condicions. Ara em trobo sense xarxes que em parin el teu cop #relatscurtsARA @diariARA
@Txisky	L'estimava amb bogeria, tanta que la va matar d'amor. Els divendres de pizza no serien el mateix sense ella. La planta carnívora era massa golafre per dir que no i va passar a millor vida amb un fil de mozzarella entre les fulles. #relatscurtsARA
@farnersc	Sí, la molt lladre portava els cabells tallats a la garçon i uns pantalons de cintura alta i amples de baix. Un jersei, negre com els pantalons, li arribava a sota els pits. L'he ben coneguda, senyor comisari, la noia que m'ha robat el cor! #relatscurtsARA
@totdespullants1	La meva última reencarnació fou en forma de planta. Gaudia d'una vida fàcil, alimentant-me del sol i sense cansar-me anant amunt i avall. Però tot té el seu però. Va ser el però de l'alzheimer de la mestressa. Vam exhaurir-nos alhora. En el meu cas, deshidratada. #relatscurtsARA
@ISEL_M_B	Acabada la pandèmia, em deixen entrar a la residència del pare. Pel passadís, l'apropen amb la cadira de rodes. Somriu feliç. Les arrugues li empetiteixen els ulls. Ansiós, m'allarga els braços. Em diu, "Mama, per què has tardat tant?" #relatscurtsARA @diariARA
@MaiteTercero	Ningú se n’adonà. El diamant es desprengué d’un anell caient al mig del carrer. L’home del pegat a l’ull seia a terra demanant almoina. Vertiginosament agafà la pedra i, amb mestria de mag, se la posà dins la conca buida de l’ull. No es mogué més en tot el dia. #relatscurtsARA
@totdespullants1	Entrar a l'establiment de tatuatges fou un error. Entrar-hi el dia que el seu xicot l'havia deixat fou un error. Tatuar-se una rosa fou un error. Malaia les punxes de la rosa, que de nit la despertaven i li recordaven el seu error. #relatscurtsARA
@totdespullants1	Sempre que podia, s'hi apropava per observar-les. El fascinaven. No es cansava mai de mirar-les. Ho feia des d'enyorança de saber que ell mai les podria provar. Ell era massa lent. I les portes giratòries massa ràpides. #relatscurtsARA
@FlorenciBarni	#relatscurtsARA Alguns vam néixer amb el mal anomenat "parto sin dolor". El patiment que vam estalviar a la mare, però, l'he carretejat tota la vida sobre les espatlles.
@AlbertGFarran	@diariARA He descobert que no existeixo, culpa d'uns pares estèrils que sempre han plorat la meva absència. Ni aquest tuït és prova de què existeixo. És d'un impostor. No puc morir-me ni dir adéu. I això és el que fa mal. Perdó, el dolor tampoc em pertoca. #relatscurtsARA
@isabelvallspuig	@diariARA #relatscurtsARA A les onze frisa. I es que acostuma a venir, força puntual, aquell home que em fa ganyotes des del carrer i m'ensenya fotos. Ahir fins es va atrevir a tirar-me un petó. Com cada dia, en Joan estimarà la seva dona rera els vidres de la residència.
	#relatscurtsARA La cançó em va travessar la ment, com una lleu papallona, deixant un halo d'estranya viscositat deliqüescent que, lliscant des de la vora del lòbul, va caure i baixar entre els pits, instal·lant-se al melic amb aroma de mimosa.
@farnersc	La cafetera xiula i al carrer hi deu fer fred. Un incomptable nombre de persones, arrupides i més anònimes que mai, s'apressen per no fer tard. Aquí, l'olor de cafè s'escampa per tots els racons i jo et continuo esperant. #relatscurtsARA
@noemonb	La mare la va preparar per a una nova vida. Les trenes tibants, les sabates noves i la lletra apresa: li havia ensenyat l’abecedari. Més tard, ella va preparar la mare a sortir-ne: els cabells pentinats, la roba neta i la lletra oblidada. #relatscurtsARA
@SarahFolch1	#relatscurtsARA Tancada al pis amb els pares. No s’estimen es queden junts. La nit m’escapo al bosc amb mon peluix Guineu. Hi estic bé. No s’estimen no es separen. Estarem bé tots quatre al bosc. Foscor, lluna, xiuxiueigs. M’abracen; es separen. Per fi.
@deomises	Surts del jutjat i és quan t'adones que potser tenen raó els teus amics en anomenar-te "el matemàtic shakespearià", sobretot arran del tercer divorci: sempre sols acabar entre triangles amorosos i tot fomentant els drames en la teva vida. #relatscurtsARA
@arnaupol	Negra nit. La noia va vestida d'abril. Ella n'és plena, de nit. De petons dolços i de llençols rebregats. El meu Pau... n'és ple, d'ella: la mel als llavis i l'espurna als ulls. Dins la bossa, palpo el ganivet de fulla esmolada. Malaguanyat vestit d'abril. #relatscurtsARA
@arnaupol	No gaudeixo perpetrant la mort, simplement actuo per paladar. Passa que no soc de cerveses fresques. A mi m'agrada la sang. Ara mateix en tinc la nevera plena de gerres. Son fruits vermells, deliciosos, explico als mossos . #relatscurtsARA
@arnaupol	Com n'era d'ufanosa l'herba tendra! Ara una xarxa ens té presoners. Amuntegats, com en un camp d'extermini, i els nostres botxins... de festa grossa. Fa calor a Ponent. Aviat perpetraran l'escabetxina. Amago les banyes. All i oli o vinagreta? #relatscurtsARA
@arnaupol	El tomb per la terra molla, va durar poc. Estava voltat d'espinacs, de porc i de foc. Vaig ser hàbil per amagar les banyes dins la closca i esquivar un polsim de bitxo en pols, d'aquell que porta tan mala bava. Que la cassola de tros se'ls posi travessera. Amén. #relatscurtsARA
@Elisabettwit	No tinc gana. La cullera a la mà i l'arròs al plat. A la cullera hi veig el meu reflex de cap per avall i deformat; el nas gros i els ulls als costats. La giro. Que fàcil. Només cal girar la cullera. Còncau o convex. Menjo! #relatscurtsARA
@jquintana7	Li va agradar tant que no va saber si fer-lo servir o desar-lo com una joia. El va deixar sobre la taula fins l'endemà. Al matí, després de somiar-hi a boi tota la nit, el va començar a llegir. #relatscurtsARA
@Beatrix49122422	Pell freda i camèlies marcides, espurnes de records i carícies tendres. Amants apassionats entre rovell i tenebre, memòria de sucre i caramel, llàgrimes de flors seques. Tuls i melmelades es gronxen vora el cel..què farem dels records, dels carmins de núvia... #relatscurtsARA
@totdespullants1	Clavegueres L'havien deixat pelat com una rata, i només li restava la càmera per guanyar-se la vida. Fotografiava arreu i a totes hores. Per sorpresa, algunes de les fotografies resultaren indiscretes, i amb quatre discretes gestions, començà a tocar caler de nou. #relatscurtsARA
@totdespullants1	Gràcies a tantes hores de gimnàs, aconseguí salvar el drac de l'espasa del cavaller. Però no foren suficients per alliberar-se de la gàbia, on les autoritats l'exposaren perquè el poble l'admirés. Volia notorietat i acabà al zoo amb un drac com a veí. #relatscurtsARA
@jordisantamaria	Va regalar-me un clauer i vaig decidir ficar les claus al moment mostrant-li il·lusió. En fer el traspàs, em va dir que no les canviés d'una en una, que em seria més fàcil de cop. Tenia raó. Per cert, el Roger té discapacitat intel·lectual. #relatscurtsARA
@SimarroF	#relatscurtsARA Ara o mai. M'esgarrifa. L'eternitat de l'ara quan el fred em desperta la planta dels peus. Fins quan? A la casella del calendari de la cuina poso X. Un empat amb el destí. Demà puc quedar derrotat. Fred del tot.
@farnersc	Els capvespres passejava en direcció al riu. S'aturava al bell mig del pont i s'emmirallava en l'aigua. Aquella claror la dibuixava com una silueta amorfa, plàcida o bellugadissa, segons el corrent. Després, continuava caminant...
@noemonb	Sabia llegir els llavis i mai mirava als ulls a la gent. De nit, la seva parella li deia sovint: -no puc més- i ell ho interpretava com que no tenia prou gana per sopar. El dia que ella va fugir, descobrí que feia temps que estava sord. #relatscurtsARA
@nuriaAltet	I si, és un magnífic dia de primavera... Llàstima que el Procicat, el coronavirus, el gel, la distància, la mascareta, la vacuna, no ens deixa treure el nas a la platja, a la muntanya, l’abraçada eterna amb l’àvia, l’amiga... A l’estiu?
@oriolllach	Còctel de nervis i emocions esperant la trucada de la seva vida. El va agafar assegut al lavabo. En contestar, li va relliscar el mòbil. A l’altre costat es van prendre com una broma de mal gust el “Merda!” barrejat amb un so líquid abans que es pengés. #relatscurtsARA
@CoinCony	Circ accidentat —Destensa la xarxa —va dir el pallasso al trapezista—, que si caus et faràs mal. I va començar el xou sense haver acordat la tibantor adequada. #relatscurtsARA
@jenni_roda	Mentre m'espero, en aquesta sala que fa quilomètriques, pesades i enganxoses les esperes, tinc l'esperança que tu, en algun lloc, encara m'estiguis esperant. Això és l'únic que m'esperona a no caure enmig del tel acaparador i asfixiant de la desesperació #relatscurtsARA
@AlbaCentelles	Cada 23 d'abril el senyor drac torna a presenciar, bocabadat, com les pàgines es transformen en els pètals de totes les roses adormides que, per fi, surten al carrer per complir el seu somni: convertir-se en llibres. #relatscurtsARA
@cervesaillimona	I d'imprevist, l’escatxigar de les fulles. Critx-cratx. L’esclat de colors de la tardor. La farigola resistent a les gebrades de l’hivern. I el sol i el vent assecant la roca banyada. #relatscurtsARA
@cervesaillimona	La inèrcia em porta al plaer d’intangibles. Desar el so cruixent en petjar les fulles de tardor. Enrolar dins del cervell el tacte de les mans a la roca càlida. Acariciar suaument la farigola perquè quedi llavorada a les puntes dels dits. #relatscurtsARA @diariARA
@dvila71	Tant curt, tant breu, tant fantàstic i increïble com que els polítics, que diuen ser independentistes, es dediquin a treballar per el petit país ,el que els seus habitants , un xic més que la majoria els i ha encomanat la feina que han de fer. No perdeu més temps #relatscurtsARA
@daniligambada	#relatscurtsARA Faria uns dos anys que no sentia la cançó que brollava per megafonia. Els cops anteriors: tres i sis anys enrere. Certament trobar el nom de l’obra era fonamental perquè des del principi va decidir que aquella seria la peça del seu funeral
@AlbertClaramont	#relatscurtsARA: Hi havia l'Avinguda de la República, amb sots, filtracions d’aigua, cotxes que circulen en paral·lel per avançar-se, senyals confosos, i un vell Codi de Circulació. Era una via recognoscible, d’altres règims, i a la foscor del túnel brillen els ulls d’en Cuixart.
@AlbertClaramont	#relatscurtsARA Hi havia una persona respectable i respectada, una barba ben cuidada, un home segrestat que ara es dedica a fer ceràmiques, un judici Suprem injust i salvatge,uns mentiders sorollosos que pegaven. Una premsa que amaga les notícies si els enutgen. Una E molt bruta
@ArandaQuim	#relatscurtsARA Mancat d’idees, l’escriptor voltava cada matí pel parc. Va tornar a veure la dona amb què es creuava a diari. M’hi enamoraré per narrar el meu adulteri amb ella, pensà. Enamorar-te d’un personatge?, s'estranyà l’editora. És el repte, digué.
@gloriacercos	Entre els seus grans mestres - clàssica, jazz - i el trap d'ells, hi ha un abisme insalvable. Prou paraules que, avui, ja no arriben. "Agafeu l'ukelele que farem una roda d'acords". Màgia a l'aula. Aquest llenguatge, mai no falla. #relatscurtsAra

merion19	RESILIÈNCIA. #relatscurtsARA He caigut però m'he aixecat i he seguit. He caigut i avui no m'he pogut aixecar, això no vol dir que no ho pugui fer demà. M'he rendit, per un moment, que forma part del viatge. I m'he trencat i m'he après a abraçar i m'he refet. M'he mirat i amb força m'he cridat; ets, vius i, per tant, continues.
chantal.vizcaino	Hauré de cosir-me el cor al pit. Em fa mal l'ànima. L'ànima. Sí, l'ànima. És gairebé com dir que em fa mal la vida. Pensa'm poc o ignora'm per sempre. Quina mandra oblidar-te. No tinc clar quants dies passaran entre el teu avui i el meu demà. #relatscurtsARA
jamvaz	No vull fer-ho. Busco excuses. Però d’avui no passa. Alço els braços cap a la lluna, com si vulgués atrapar-la. Tinc por que se m’endugui amb ell. Obro les mans i s’enlaira, fent-se petit, minúscul. Ja està fet. Miro com s’esvaeix l’amor enduent-se un tros del meu cor, cel enllà. #relatscurtsARA
marmoragas69	#relatscurtsARA Diga'm que et sents com jo. Que aquesta llibertat d'ales tallades et crema dins, que els teus ulls volen brillar, la teva boca riure sense por i els teus llavis besar a tothom. Explica'm que els teus peus necessiten trepitjar terra estranya i les teves mans reserguir la pell dels altres #diariara
joancomelles	Recolzo les mans a la pica del bany i la primera llàgrima m’acaricia la galta. Observo el meu reflex. L’estrany plaer de veure’s a un mateix plorar. Els ulls vermells, inflats, i la màscara de la invulnerabilitat esvaint-se a poc a poc. #relatscurtsARA
sanahujaescriba	En Jan Brown i en Joan Petit acompanyaren el seu amic Pere, de cal Gallerí, al mercat a comprar coses per la Margarideta. Després van presentar la Caputxeta a una Pastoreta. Van acabar el dia collint flors, violes, romaní i el meu julivert.
annacanut	Els dies, feixucs i pesats, semblaven no tenir principi ni final, un cicle tediós d’hores i minuts. Vivíem en un món empolsegat pel pas dels anys, on cap ésser ens havia fet tornar a sentir vius. I així vagàvem, pel món mort que un dia havia somrigut i pels camins de màgia extingida, desitjant sortir de l’oblit de les pàgines. I aleshores, un moviment va trencar aquell temps interminable. Era una noia. Ens havia trobat, havia obert el llibre, i per fi vam poder sortir. #relatscurtsARA
jukxury	Mai m’havien dit que alguns llibres són tresors preuats amb paraules que s’esborren i pàgines que es poden cremar, i que de les cendres se’n poden fer més històries. Busco paraules noves, i mai m’havien dit que les paraules són efímeres, però jo segueixo escrivint, incansable. #relatscurtsARA
malena_sabate	L'homenet desconsolat amb un peu a la tomba fa córrer la veu: tinc la malaltia més rara, és incurable. La veu roda món i ell pensa en sentir-la: ni és tan rara, ni tan incurable. L'homenet consolat treu el peu de la tomba i se'l veu córrer. #relatscurtsARA
elisenda_86	Un adéu, una victòria, un ésser que deixa de lluitar per arribar a un jardí més plaent. Una manca que comporta el meu somriure entre llàgrimes. Mai més però per sempre etern. #relatscurtsARA
nmm6791	Filla meva, Cercant respostes per ajudar-te en la teva obscura etapa em retrobo amb el meu jo adolescent i em sento abatuda, el que més rebutjo de tu és el que em cou de mi mateixa, sóc una ànima perduda amb la responsabilitat de protegir-te i reconduir-te, sento que l'estómac em crema i caic fruit de la meva impotència i frustració com a mare, tinc por, no veig un futur ,només veig foscor , estic en un pou, els dies se'm fan eterns i només desitjo dormir per no afrontar la realitat, penso en tot el que hauré fet malament i m'invadeix la culpa i el remordiment, voldria començar de nou per intentar no cometre cap error. Des d'aquí a baix L'única esperança que em fa llevar cada matí és la confiança en la infinita estima que sento per a tu.
jorabaca	Ha sortit el sol i m'escalfa la cara, aquest és el dia i ara és el moment; el cel és ben blau, sóc a la plaça del meu poble; el silenci m'envolta, ningú a prop. Em trec la mascareta, inspiro i exhalo, ho torno a fer, quina vella sensació de nou! Ja era hora. Ho hem aconseguit. Per fi lliures.
martamadridr	Desnonament. Pel seu mal cap, les sequeres eren més llargues i les pluges torrencials més destructores. Però ells no se n' adonaven. Llavors van rebre un últim avís: Si no cuidaven el planeta, els humans serien desnonats amb una pandèmia. #relatscurtsAra
eluloque	Em sé de memòria les rajoles de la paret. Sé quina infermera entrarà per la cadència de les seves passes. Soledat... 21 dies aïllat. Per la finestra veig un arbre. Les seves fulles m’acaronen. Un parladet que saltironeja em fa l’ullet. No puc parlar amb ningú…però tinc una finestra. #relatscurtsARA
olivaresfr	Camino vora mar..observo i escolto,quantas coses ens perdem en el cami.veig con els ocells i els gossos van lliures,corren,volan, i els veig contents, nens que corren per la sorra feliçis..i tanta gent trist o estresada o enfadada. Segueixo caminan perque vuill atrapar el sonriure i las ganas de ser feliç amb lo poc o molt que tenim i que moltas vegadas no veien ni disfrutem
magda0768	#relatscurtsARA Va ser l'olor dels tarongers. I allí estaves tú. I també estava el teu riure, i el so de la teva veu, i fins i tot el teu llibre sota el braç. I en tornar a la realitat, és clar, no hi eres.
evix64	#RelatscurtsARa. Som depredadors i no ens hem d’ esgarrifar per menjar hamburgueses d’ animaló o perquè el mascle humà executiu tingui ansies inseminadores per tot el corral. Val Joanet, seu i que no es repeteixi que a la meva classe de plàstica ens adoctrines a tots, que ja sé que farás coses molt grans amb la teva vida però estem a P-4 classe les tortugues i voleu correr massa. Ens centrarem en el temari. #relatscurtsara
evix64	Megafonia.Hotel.Els parla el recepcionista. El casament al saló 3 ha entrat en una espital d’ alcohol i violència inusitada per una familia tan envellida. I també patim per la vaixella. Els nuvis han marxat destrossats el dia més especial de la seva vida i fan saber que no tindran fills i es queden els regals. Clausurem la barra lliure ipso facto. Surtin en ordre amb la seva descendència, no es denunciïn i ja es veuran al proper enterro. Al bus camí del poble hi ha d’ obsequi un tuper de sobres, per les molèsties. #relatscurtsARA #relatscurtsara
martamadridr	Mals veïns
sabina_fi	Tempus Fugit, com qui corre en contra dels seus pensaments. Carpe Diem i que la teva felicitat es basi en l'esperança de l'avui. Diem Fugit, cor i ment fugint per no escoltar-se. #relatscurtsARA
lorena.hernandez.1300	No eres tu, ni ell, ni ningú. Ni el destorb amagat al tombar aquell racó. No era, el so, ni el soroll, no el batec. Era jo. . El crit amagat de l'ànima que volia mostrar-se inconeguda. #relatscurtsARA
albacentelles	Cada 23 d'abril el senyor drac torna a presenciar, bocabadat, com les pàgines es transformen en els pètals de totes les roses adormides que, per fi, surten al carrer per complir el seu somni: convertir-se en llibres.🌹📚 #relatscurtsAra
esther_sierra97	En arribar a la plaça, es plantà al bell mig, agafà aire sota el bigoti i sentencià enèrgicament: “He arribat a la conclusió de que soc lo suficientment vell per a que tots vosaltres accepteu que ja puc tornar a comportar-me com un nen.” #relatscurtsARA
farners.casas	-Em sap greu dir-li però no li queden més de tres mesos de vida -em va etzibar el metge. -Impossible, doctor -li vaig contestar. Fa més d'un any que tinc pagat un viatge al Canadà, no voldrà pas que perdi els diners, oi? Faci-ho com vulgui però aquesta mort s'ha d'ajornar!
jordipallares20	Soc a l'estació i veig que puges les escales i agraeixes que avui et vingui a buscar. Amb la teva veu dolça de til·ler em preguntes què tal, i si fem una volta ràpida amb la moto. Comprem moltes roses per fer volar pètals i fem un camí preciós fins que la moto ens porta cap a l'amor i la llibertat.
orpinell40	Quina mandra que torni la tant ansiada normalitat. Quina vessa els horaris quadriculats. Quina peresa les rutines imposades. Quina nyonya la individualitat social. Que marxin les mascaretes. Que mori la malaltia. Que toqui el dos la por. Que fugin les prohibicions. Que es quedi la solidaritat. Que perduri la vida assossegada. Que persisteixi l'esperit de tots junts contra el mal. #relatscurtsARA
jcmcanet	He posat la clau dins el pany del cotxe. Un cop dins l'he engegat, no sense abans sentir gemegar el seu vell motor. Sap el que es trobarà. La cua a la Ronda es el pa de cada dia. Aturat allà, he pensat en el meu pare. Sempre em dèia que treballar era una gran sort. No vam parlar mai de com arribar a la feina. M'hagués agradat saber que en pensaria ara. Però ja no pot ser. Una conversa més perduda. Com tantes altres que ens van quedar pendents. I ara el pare sóc jo. I penso en totes les converses perdudes amb els meus fills fent cua a la Ronda. Tot sigui per la feina! Una gran sort. Com dèia el meu pare. #relatscurtsARA
elifabus	Confinament animal Ja fa dies que em pregunto: què ha canviat?... normalment els de casa fugien escopetejats deixant-me fruir alegrement de l’espai. Bé, deixeu-me que em presenti. Sóc en Pep, altrament conegut pels colegues com l’escalfallits. Sóc un àcar, però no qualsevol àcar. Sóc el pare dels àcars, el que mana, vaja! Un matí qualsevol, faria el ronso una bona estona dins del llit del Pau. M’encanta l’olor de panet que fa.Però aquests dies ha passat alguna cosa. No es lleva com sempre, fa ronso, a casa endrecen com bojos... i ahir gairebé m’arrosseguen amb un drap humit amb lleixiu. El serrell se’m va despentinar i vaig haver de córrer. Ara i preveient que això va per llarg, he decidit CONFINAR-ME a l’estora del replà de l’escala. Sembla que allà no hi passa ningú i puc gaudir de fregar-me l’esquena, sense perill de ser trepitjat. #relatscurtsARA
eleboada	En temps d’espines i incerteses, de turments i humilitats; aflora l’albada que ens menarà en aquest ansiat saó. Diada filla d’una terra rica i passada a la qual hem eixut la rosada, encara a temps de ser cuidada. Dels sospirs fem-ne rosa, de la pèrdua vers, i d’aquest dia de claror una inhòspita salvació.
elifabus	Solitud i Vellesa Tarda de pluja desitjada. Sec en un pedrís i contemplo embadalida El caminar feixuc d’un gos. Al rellotge n’hi manquen cinc per recordar-me, que avui, com cada vespre, soparé sol.#relatscurtsARA
marmoragas69	#relatscurtsARA Diga'm que et sents com jo. Que aquesta llibertat d'ales tallades et crema dins, que els teus ulls volen brillar, la teva boca riure sense por i els teus llavis besar a tothom. Explica'm que els teus peus necessiten trepitjar terra estranya i les teves mans reserguir la pell dels altres #diariara
certament_hazuki	Ulls de gat al cel i un cor víctima d'una implecable alienació mental. Li dic "bona tarda" i la cita ensucrada invaeix l'oxígen del meu cervell. Un generós ull de bou m'ensenya com balla i organitzo les taules d'un casament sense mentida. Em diu "adéu". A l'hora de l'insomni pensaré els noms de la nostra incompresa família. #relatscurtsARA
annamendezlopez	#relatscurtsARA. Un any. Ni la ciència ficció ho supera. On son els petons que no ens hem pogut fer? Superarem les pèrdues? I jo em pregunto: aprendrem a cuidar la terra? Surto de casa. Toco la meva butxaca. Si, la porto. Me la poso de nou. Respiro l’ànsia d’un futur millor i de recuperar la llibertat.
mjgb1968	#relatscurtsARA Escoltava que tirava carbó a la farga i el soroll de la maneta que li donava manxa per fer foc i llavors, m’accelerava, em posava a mil. El ferro ardent a sobre meu i ell amb les seves mans picant amb el martell. Increïble, com va crear un enorme drac i gairebé sense reblons!
ianastories	Feia poc que s'havien conegut pel Twitter quan li va demanar que fossin parella. A distància? Uf, hauries de venir sovint! Més endavant ella va demanar allò del homeoffice. Teletreball? Uf, hauries de venir sovint! ... Covid! Fa 2 anys que viu fora. #relatscurtsARA #menorca #teletreball #amorcondicional
rosasuca	Enyor, tristesa. Estàvem avisats que no et curaries. La ciència va regalar-te un any de bonança. Sense queixes. Ho vas aprofitar. T’has fet estimar. Ens has encomanat l’amor per la natura, pel país, per l’altruïsme. Ens vas estimar i t’estim #relatscurtsARA
galigarri	#relatscurtsARA Era tard, massa tard, potser per això la conversa havia arribat a un punt definitiu. Ell mai havia estat persona de reconèixer les coses amb facilitat, però ara se sentia esgotat. Amb l'evidència al davant va haver d'admetre que necessitava una purga, i això el feu rodar nord enllà, i anar-se'n fins a cotes altes. Fins a recòndits racons. Es va sotmetre a la fam i al fred, va dansar entre tota mena d'animals salvatges, va escoltar els sorolls de la nit i, quan per fi es va veure enmig d'aquella immensitat, va saber que també el seu interior podrit era una cosa molt petita i insignificant. Així fou com finalment pogué tornar al pla de la calma.
jesscarolbr	Aixeca la persiana. Entra el sol per la finestra. Un altre dia a casa. Tot continua al seu lloc, més net i endreçat que mai. Em passa el dit pel llom i sento un pessigolleig que em fa tremolar. Però ha passat de llarg. Ha optat per un assaig. #relatscurtsARA
ginniins	Despertar-se,posar-se el filtre i clic #bondiamón .Plat bonic, aliments combinats estèticament, filtre i clic #menjarsaludable vestir-se amb roba d’esport d’aquella que queda bé, “pose”, filtre i clic #vidaactiva ... i així 24/7 intentant aconseguir els likes per demostrar-se com és ella mateixa. Però què fer quan no hi ha filtre per saber qui ets? #relatscurtsARA
gemmasanchez03	Sortia de la reunió de suport amb voluntat de canvi. Entra a la llibreria: Quin em recomana? -Aquest enganxa, no podrà parar. -Autora addictiva. Li farà perdre el control. Va marxar pensant ho tornaré a provar amb les pastilles de nicotina. #relatscurtsARA
sunnyeah	Avorria les passejades per les eres, amb les vaques. Ajaguda a terra vigilant que no saltessin a cap guaret veí. Si algú marxava del poble ella corria pel camí paral·lel a l'ermita, amb el sol del capvespre reflectit a la cara i als camps grocs de blat. I els perdia de vista lluny com posta de sol. #relatscurtsARA
chantal.vizcaino	Hauré de cosir-me el cor al pit. Em fa mal l'ànima. L'ànima. Sí, l'ànima. És gairebé com dir que em fa mal la vida. Pensa'm poc o ignora'm per sempre. Quina mandra oblidar-te. No tinc clar quants dies passaran entre el teu avui i el meu demà. #relatscurtsARA
eva.giralt.p	Hivern'19.Dolor d'esquena: "això no és res"!. Rehabilitació. Març'20. COVID. S'atura TOT. Més dolor. Insisteixo. Ressonància magnètica. Càncer avançat.Merda!Por, por i por.Tristor. Quimio. Ràdio. Cremades. Dolor. Perruca. Por. Família. Junts. Por. Seguim! #relatscurtsara
mjgb1968	#relatscurtsARA Escoltava que tirava carbó a la farga i el soroll de la maneta que li donava manxa per fer foc i llavors, m’accelerava, em posava a mil. El ferro ardent a sobre meu i ell amb les seves mans picant amb el martell. Increïble, com va crear un enorme drac i gairebé sense reblons!
karulamarca	HISTORIA D'ÈXIT. Toca des dels 3, la seva passió. La 1a feina de pianista arriba als 33, als serveis funeraris, tant per peça. "Ave Maria" acompanyat de desconsol anònim. La COVID19 l'obliga a tocar per molts morts en videotrucada. Èxit a les xarxes, rècord de reproduccions, des de casa. #relatcurtARA
sonia.gutierrez	#relatscurtsARA “L’ escollida” El jardí era ple de flors de tots colors. Triaria la millor: la flor que l’atreiés per l’ exclusivitat del seu perfum i la idoneïtat del colorit pel seu vestit.
elenita.esteban	Que què em passa? Què m'ha de passar? Ja hi som. M'ha de passar alguna cosa? A mi? Per què no a tu? Per què no a vosaltres? No. Que què em passa a mi. De debò vols saber-ho? Perquè després, si ho saps, no facis com si no. #relatscurtsara
desit.jo	He de reconèixer que, a vegades, fujo de les carícies. Ho admeto: miro cap a la finestra i ignoro el gat. #relatscurtsARA
david_vinifera	El sr. Brindis esta trist, com cada any després de les festes de nadal la gent comú se n'oblida d'ell. Menys mal que arriba la floració i amb ella la gent comú torna a aixecar les copes i cridar en nom seu els moments de felicitat. #relatscurtsARA
farners.casas	#relatscurtsARA Els capvespres passejava en direcció al riu. S'aturava al bell mig del pont i s'emmirallava en l'aigua. Aquella pàl·lida claror la dibuixava com una silueta amorfa, plàcida o bellugadissa, segons el corrent. Després, continuava caminant...
farners.casas	-Em sap greu dir-li però no li queden més de tres mesos de vida -em va etzibar el metge. -Impossible, doctor -li vaig contestar. Fa més d'un any que tinc pagat un viatge al Canadà, no voldrà pas que perdi els diners, oi? Faci-ho com vulgui però aquesta mort s'ha d'ajornar #relatscurtsARA
jordisantamariagriera	Va regalar-me un clauer i vaig decidir ficar les claus al moment mostrant-li il·lusió. En fer el traspàs, em va dir que no les canviés d'una en una, que em seria més fàcil de cop. Tenia raó. Per cert, el Roger té discapacitat intel·lectual. #relatscurtsARA
helenaanillo	#relatscurtsARA Candela La Candela és una nena ben única i especial que viu la seva vida. Li agrada jugar, li agrada la música, li encanta teletransportar-se i viatjar a mons de fantasia. Per això li agrada tant llegir. Un dia a l’escola es van adonar que, de cop i volta, havia perdut la seva ombra. Era l’única que no tenia ombra. A partir de llavors, pel fet de ser diferent, tothom es reia d’ella. Per sort, la seva mare i la seva millor amiga la tractaven com sempre. A ella li era igual no tenir ombra, però l’entristia molt que la tractessin malament. Aquella mateixa nit, a l’anar a dormir, mentre mirava l’espelma, es va adonar que només la llum no té ombra i ella no tenia ombra perque desprenia llum. El que et fa diferent et fa especial.
olivaresfr	Camino vora mar..observo i escolto,quantas coses ens perdem en el cami.veig con els ocells i els gossos van lliures,corren,volan, i els veig contents, nens que corren per la sorra feliçis..i tanta gent trist o estresada o enfadada. Segueixo caminan perque vuill atrapar el sonriure i las ganas de ser feliç amb lo poc o molt que tenim i que moltas vegadas no veien ni disfrutem
eudaimonia211	#relatscurtsARA POLS. L’Eva carrega la pedra i comença a pujar la muntanya. Empesa a contradir el rutinari fi la solta a mig camí. El maquinal rodol esclafa Sísif. La seva roca és pols.
isaacgp13	Sincerament, ha estat molt difícil decidir-me, però la vida m’havia de portar fins aquí, pres de la meva llibertat. El meu horitzó vital era ja tan lluny que era millor intentar-ho per un altre camí. El destí ho té, això: et va fotent fins que et dones per vençut. És la vida moderna, diuen. Una antiga casa okupa em recull en el seu silenci. Dins la sala hi ha un home. Parla amb ningú, plora i em saluda insinuant un tímid somriure. - Benvingut al club dels homes fracassats. Prengui mocadors i seient, si us plau. - Només som dos? - Tranquil: la resta anirà apareixent.
evix64	#relatscurtsARA Parles sense pensar.M’has dit, mentre rovabes coulant del meu plat, que estaves enamorat de la nostra relació, no de mi. Com si féssim un paper de parella de Hollywood. Doncs jo ara em surto del guió, tallem, em busco un amor incondicional, i que tampoc em robi la xocolata.
antonia515	Em veig a mi dient-me: "Desperta't. Obre els ulls". I els obro. Estic conduint. Paradoxalment, en un segon que es fa etern, tot passa molt ràpid, com si veiés una pel·lícula. Cop de volant. El cotxe surt de la carretera. Tomba. Noto que m'enlairo. I tanco els ulls. I ja no els torno a obrir. #relatscurtsARA
raimonbs	Asseguda al balcó del petit pis frisava per l'arribada del seu nou xicot. Guerxo galtaplè, geperut i coix, s'acostava carrer amunt. El reconeixeria per la seva coroneta incipient que a ell neguitejava i a ella li feia tanta gràcia. #relatscurtsARA
ariadnareche	Al meu avi, per l'adéu que no ens vam poder dir aquest estiu. Vola amunt, ben amunt! #relatscurtsARA Les papallones aixequen lentament el vol. Estirat al llit, mires a fora. Les pestanyes s’acluquen cansades i es tornen ales. Somrius. Estrenant cos diminut, t’enlaires. Sota les potes, Camprodon es difumina i el cor se’t para, d’alegria pel que has viscut.
evix64	Obren la porta; Sra. Inspectora té una trucada.Ara? Si, és urgent. Surten del box i quan tornen la interrogada és morta. Un Ictus fulminant. Doncs jo creia que era la culpable. No home, li he notat remordiments però portava monyo, devantal, esclops i ha vingut a comisaria amb el carro de la compra No donava el perfil d’ assessina implacable. Tu sempre et vens amunt. És igual, ara mai ho sabrem i no tenim més sospitosos. Engeguem la paperassa i cas tancat.
elisenda_86	Un adéu, una victòria, un ésser que deixa de lluitar per arribar a un jardí més plaent. Una manca que comporta el meu somriure entre llàgrimes. Mai més però per sempre etern. #relatscurtsARA
nualob	Salta! Agafa un estel. Guarda-te'l a la butxaca. Veus la llum? Tots som un. Tots som tot. Un és tot. Ho veus? No? Doncs només pots fer una cosa. Salta! #relatscurtsARA
evix64	#relatscurtsARA Parles sense pensar.M’has dit, mentre rovabes coulant del meu plat, que estaves enamorat de la nostra relació, no de mi. Com si féssim un paper de parella de Hollywood. Doncs jo ara em surto del guió, tallem, em busco un amor incondicional, i que tampoc em robi la xocolata.
evix65	#RelatscurtsARa. Som depredadors i no ens hem d’ esgarrifar per menjar hamburgueses d’ animaló o perquè el mascle humà executiu tingui ansies inseminadores per tot el corral. Val Joanet, seu i que no es repeteixi que a la meva classe de plàstica ens adoctrines a tots, que ja sé que farás coses molt grans amb la teva vida però estem a P-4 classe les tortugues i voleu correr massa. Ens centrarem en el temari.#relatscurtsara
pclares	Aquest bitxo t’ha ben enderrocat. Poc a poc la morfina entra dins teu, és per a que no pateixis. Restes esperant un instant que encara no tocava. I aquest pas, l’hauràs de fer tota sola; però intentaré donar-te la mà en cada últim suspir. #relatscurtsARA
nijuroku77	Som aquí. Però ni tu ni jo hi som realment. Tu sembles estar en una realitat entremesclada entre aquesta absurditat que vivim i una realitat paral·lela sorgida d’algun racó de la teva memòria que jo no he pogut visitar mai però que sembla preparar-te per la transició. I jo... #relatscurtsara
evix64	#RelatscurtsARa. Som depredadors i no ens hem d’ esgarrifar per menjar hamburgueses d’ animaló o perquè el mascle humà executiu tingui ansies inseminadores per tot el corral. Val Joanet, seu i que no es repeteixi que a la meva classe de plàstica ens adoctrines a tots, que ja sé que farás coses molt grans amb la teva vida però estem a P-4 classe les tortugues i voleu correr massa. Ens centrarem en el temari
joana.subirana	I és que l'Enric, l'últim rodamón, l'últim home lliure, fa molts anys que volta per la Catalunya Central. I que passa per les masies que fistonen les obagues, els solells, les valls i els turons de la pagesia d'aquest espai geogràfic, demanant si hom el pot proveir d'allò estrictament necessari per continuar els seus passos: la mica de l'humil menjar i beure, un trago, que en diu ell. I vol pagar-lo, religiosament, amb la calderilla que duu a la butxaca, nuada amb el mocador, i que compta i recompta una i altra vegada fins que li dius que no, que avui no, que no cal, que un altre dia que passeu... Ell, com el Comte l'Arnau de la llegenda és "dels seus braços i els seus passos" fort com el roure, com la penya, no s'atura mai, sempre té pressa per enfilar el camí, carregat amb dos sacs a l'esquena, cap al proper destí, la propera masia, la propera barraca, la propera balma, on s'eixoplugarà de nit, per continuar, a l'alba, corrent món... "home sobrehome, perquè en tens la voluntat", diria el poeta. #relatscurtsARA
porroneta	El contestador un altre cop. Enrabiada creiXENT, la cullera remena fort, fumegen la paella i el cap. Ti-ro l' arròs, el "ti" amb i apretada i gest sec. Oups, què fa el mòbil dins el pot de l' ar...i el mòbil somriu i l' enrabiada s' escola cap a la paella. Olor de rialles. #relatscurtsARA
Santibaronat	Avui m'he pintat els llavis, ja sé que la mascareta els tapa. Com vam xalar amb el gelat de roses i després mirant llibres. La gelateria a tancat, també la llibreria. No tot són males notícies, Antoni, el roser de casa a florit com mai. #relatscurtsARA
arbeka	#relatscurtsARA Olor a pa recent fornejat.Caminava descalça,samarreta llarga;donant tombs per l'herba deliciosament descuidada.La mirava des de la finestra de fusta desgastada,fumant.Era com si ballés al compás de les fulles,lliure.Una única història damor
chale.nge_accepted	He decidit canviar-ho tot. Esmorzo mirant el televisor encès sense veure-hi res. El món s'acaba avui. El cafè activa la meva consciència més humana. M'aixeco enèrgic del sofà, col.loco la posició selfie al mòbil i començo a Fer un Tik Tok. #relatscurtsARA
laclaudiasola	Amb ell hi vaig aprendre a nedar i a saber on posar els peus en sortir de l’aigua, entre les roques. Durant aquells estius amb regust de sal, l’avi em deia que aquest n’és un de tranquil que no se l’hi ha de tenir por. Ara l’esperança dels que venen, fugint, resta sota les onades d’aquest mateix mar tacat d’allò que és reial si ho és blau. Com podràs capbussar-t’hi de nou i no sentir el dolor abocat en tantes altres llengües. Tantes vides aturades, incomptables infàncies robades, somnis esmicolats i futurs que ja no hi són. Què d’equivocat que n’estava l’avi i ara jo, com ho explico als meus néts? #relatscurtsARA
eva.giralt.p	Hivern'19. Dolor d'esquena: "això no és res"!.Rehabilitació. Març'20.COVID. S'atura TOT.Més dolor. Insisteixo. Ressonància magnètica. Càncer avançat. Merda!Por, por i por.Tristor. Quimio. Ràdio. Cremades. Dolor. Perruca. Por. Família. Junts. Por. Seguim! #relatscurtsara
mjgb1968	#relatscurtsARA Escoltava que tirava carbó a la farga i el soroll de la maneta que li donava manxa per fer foc i llavors, m’accelerava, em posava a mil. El ferro ardent a sobre meu i ell amb les seves mans picant amb el martell. Increïble, com va crear un enorme drac i gairebé sense reblons!
miracle_sf	CELEBRACIÓ #relatscurtsARA Barra lliure!, cridà el lloro des de la gàbia, imitant el bàrman, que celebrava la mort del virus. Ho cridà insistent mentre durà la festa, fins que algú, a l'alba, li obrí la garita. Lliure!, proclamà l'ocell, deixant la barra per sempre.
asayol	Veu ploure des de darrere dels vidres de la fàbrica del seu pare. És mira el braç. Té sensació de fred i li ve un calfred. En aquell moment, és una nena vestida de blau i pentinada amb la trena que li fa la mare. No sap per què és important aquell record. En els moments de realitat, ho pensa. Però ja són pocs. I la imatge de la pluja apareix cada dia. #relatscurtsARA
marionamassana	Asseguts a popa amb la 𝙋𝙡𝙖𝙮𝙡𝙞𝙨𝙩 de fons, els seus ulls es perdien en el far del port que, cada vegada més gran, marcava el nostre final. Havíem de decidir nou rumb, però jo, fan d’inventar paraules, li vaig dir “Rumbeja’m.” I encara ballem. #relatscurtsARA
rebeesther	Lluïa un sol rogenc, semblava emmirallat al mar de llibrells farcits de vermell. La frescor que encetava el dia ni es podia comparar a la flaire que emanava del tapís vellut. Qui ho havia de dir, al vespre, seria tard per salvar les roses. #relatscurtsARA
andrufu	Colèric va fer espetegar la porta. -On anem avui senyor? - preguntà el xofer. -A la merda! Engegà el cotxe, creuà el jardí, conduí fins a la costa i accelerà davant del penya-segat. Un vol curt, un xoc fulminant, un treballador exemplar. #relatscurtsARA
iolanda_roset	El drac que dormia latent dins de les seves entranyes, s'havia despertat embriagat per la ràbia i encès per la venjança. Empoderat per la seva força havia arribat el moment de dir PROU a l'assetjament escolar. #relatscurtsARA
julietprados	L’Amparo amb els ulls fitats a la cartilla. De l'embadaliment, li rellisca d'unes mans maltractades pel treball dur i mut. Les mans pigades i treballades de María la rescaten. “Que trist és arribar a vell!”. "Pitjor és qui no hi arriba!" #relatscurtsARA
maripau25	Avui he anat a caçar espàrrecs al Rissec. És preciós ara que els camps de colza ho tenyeixen tot de groc. N'he fet un bon manat, encara me'n sobraran pel grandassàs de casa. Dinarem unes guàtlleres a la brasa amb quatre trumfes viues, i cap a fer el canari, a veure si avui no em plomen. I així, amb el cor sa, tornarem a casa. #relatscurtsARA
farners.casas	#relatscurtsARA En Genís, massa carregat de dolor, triga dues hores a pujar i baixar les escales que el porten al carrer. Hi tenia ben poca cosa a fer entre la munió de cotxes i la gent apressada. Fa molt de temps que no surt i està ben segur que ningú l'ha trobat a faltar.
jordisantamariagriera	Tinc dues opcions. Seguir recte i atropellar una iaia o girar a l'esquerra i ferir un lladre jove. Un dilema amb transfons ètic. I aquí la meva solució: decidís el que decidís, em salvaria perquè no em culparia. Les classes de Filo molen. #relatscurtsARA
jordisantamariagriera	Va tancar els ulls i, finalment, va clicar. <<Per què els humans som tan absurds?>>, es preguntava sovint. Aquell missatge enviat a cegues era un exemple més. Dies després, li va respondre. S'havia confós de Jordi. De nou, l'absurd present. #relatscurtsARA
carmerm1974	PER-DONA Dilluns. Aparca el cotxe davant de casa i en baixa arrossegant una culpa espessa. Amb un cafè a cada mà, truca el timbre i espera. Espera. Deixa els gots a terra i se'n va. Dissabte. Fora l'entrada s'amunteguen una dotzena de cafès glaçats. #relatscurtsARA
fiadnna	I si finalment resulta que, per atzar, obres la pàgina del diari on hi ha escrit el meu nom i et recordes de mi, ja no caldrà que escrigui aquest relat. #relatscurtsARA
marisilsilsil	Es diu a si mateixa que el riure i el plor han de sorgir de dintre seu, no del comportament dels altres. Per molt estimat, l'altre no deixa de ser un ésser diferent que no ha de moure els fils del seu estat emocional. De la mateixa manera que ella és un altre per a ell i com a altre...el continuarà estimant! #relatscurtsARA
fiu_fiu_five	Després, quan la rutina s'apaga torno a la barra...un wisky, una mirada....ell surt per l'altre porta i amb moviment brusc m'atrapa al portal del costat.Noto l'engrapada sota la faldilla...em penetra amb força...1,2,3.Molla encara, arribo a l'àtic de la cinquena....apunt pel conte de les 21:00.Diu...bufaré i bufaré....#relatscurtsara
nuria.dc	Les pàgines s’havien fos. La lluna la vetllava des de la finestra, les hores havien volat impassibles i el sol s’havia cansat d’esperar-la. El llibre ja no li pesava entre els dits, i el desassossec pel final imprevist li havia pres el son. #relatscurtsARA
xavi_de_marc	Sol i desolat per l’enèsima derrota, es plantà davant d’un mar especialment proper aquell dia. Cridà fort demanant clemència, o una treva, o inclús un miracle: Brolli la sang fins assecar-me i que m’ompli el cos l’aigua salada! Els déus són tan imbècils com els humans. Ara sóc una medusa. #relatscurtsARA
laurabilfi	Ja sé que em poso on no em demanen i que no s'ha de parar mai l'orella, però no me n'he pogut estar. I esclar que no n'he de fer res! Però, creguin-me, senyores, no es casin. Que a mi em va passar i em va durar tota la vida. #relatscurtsARA
crocarols	Sobre les lluents rajoles negres i blanques, saltant des de la pedra, aterra, en derrapada, el pardal: les branques que té de cames rellisquen en fregar la superfície, cadascuna cap una banda, per causa de l’eficient dona de fer feines. #relatscurtsARA
parramonsoler	#relatscurtsARA DARRER SOSPIR Toujours es va concentrar en deixar-ho tot endreçat. De la familia Toten, n'havia heretat les obsessions. De la saga dels Ordre, la meticulositat. Toujours Toten Ordre, quan per fi ho va tenir tot al seu lloc, va fer el seu darrer sospir.
eluloque	És petita, com el seu nom. A l’amor li falten lletres per explicar el que sentim. Temps. Com gaudim de cada rialla. Com ens dol cada caiguda. Ara ja és ella, poc de nosaltres hi queda... potser algun petit detall. Vol volar. On són les lletres de l’amor que omplen la buidor per deixar-la partir?#relatscurtsARA
lady_hiddden	Somriures temeraris sota el recel d’una lluna minvant, desdibuixen els rostres entre ombres de cotó fluix. Serpentegen els seus cabells, avergonyits d’una brisa endolçida pel teu alè. Captaire d’uns petons esbossats entre els llençols de l’oportunisme. #relatscurtsARA
laionsvi	Amb gran desfici, havia arreglat les plantes que el pare havia estimat tant, convençuda que així mantindria viva la seva memòria. Però a mi, les plantes se’m moren i finalment, avui he llençat el darrer lliri que em quedava. De nou la pèrdua perdura i caldrà aprendre a estimar-lo diferent... #relatscurtsARA
eluloque	-Té, àvia.-Em dones el teu “nino”, vida meva?.- Si, és per tu. Sé que t’has de vacunar però que tens por. Jo també tinc por quan em punxen, però sempre diueu que és pel meu bé. I així és com l’àvia Rosa seié davant la infermera, arreglada amb el collaret de perles i el “nino” treient el cap per la bossa de ma. #relatscurtsARA
jaumegalicastin	Arrossegats a la platja de l'illa deserta. Barques per desconfinar-se, destruïdes pel mar. L'illa ens ha parat, la religió retorna. En un futur de pèrdues, pervius estimada amb els fills magnífics que m'has donat i la gossa fidel. #relatscurtsARA
eudaimonia211	#relatscurtsARA -Potser si faig... -No això no servirà. -Però si no saps que anava... -Que no servirà. No funciona ai... -Però escolta’m! Si no saps... -T’ho dic perquè ho sé, no funciona... -Escolta. Potser si... -Deixa-ho! Ni escoltes ni ho vols entendre. (Saps? Ahir em va saber greu que no em deixessis parlar, no m’escoltaves i ho fas sovint) TÉ RAÓ. No servirà... això no funciona

"La mare la va preparar per a una nova vida. Les trenes tibants, les sabates noves i la lletra apresa: li havia ensenyat l’abecedari. Més tard, ella va preparar la mare a sortir-ne: els cabells pentinats, la roba neta i la lletra oblidada." @noemonb

El microrelat escrit per la @noemonb ha estat el guanyador del concurs i seleccionat per ser il·lustrat per Oriol Malet.

Guanyadors

@noemonb

La mare la va preparar per a una nova vida. Les trenes tibants, les sabates noves i la lletra apresa: li havia ensenyat l’abecedari. Més tard, ella va preparar la mare a sortir-ne: els cabells pentinats, la roba neta i la lletra oblidada

@TortNuria

Inconvenients de l’ofici
Va escriure que s’enamorava, i es va enamorar. Va escriure una mentida, i li van mentir. I se li enfila dits amunt la història d’una dona que es torna boja, però no l’escriurà.

@EnricCasulleras

El metge de família era com de la família. Havia apadrinat dos dels cinc fills, i només ell sabia que el pare sempre havia estat estèril.

@monicalbages

FER UN MAL NEGOCI
En aquell carrer tan fosc del Barri Gòtic, un oftalmòleg de renom hi va obrir una consulta. Pocs mesos després va haver de plegar.

@laurabilfi

Ja sé que em fico on no em demanen i que no s'ha de parar mai l'orella, però no me n'he pogut estar. I esclar que no n'he de fer res! Però, creguin-me, senyores, no es casin. Que a mi em va passar i em va durar tota la vida.

@totdespullants1

Sempre que podia, s'hi acostava per observar-les. El fascinaven. No es cansava mai de mirar-les. Ho feia des de l'enyorança de saber que ell mai les podria provar. Ell era massa lent. I les portes giratòries massa ràpides.

@xavixavixavix

Sol i desolat per l’enèsima derrota, es plantà davant d’un mar especialment proper aquell dia. Cridà fort demanant potser un miracle: Brolli la sang fins a assecar-me i que m’ompli el cos l’aigua salada! Els déus són tan imbècils com els humans. Ara soc una medusa.

@Lluisa10701699

El batec del seu cor es compassa amb tot so repetitiu. Avui, la cadència del degoteig de l’aixeta de la cuina li alenteix el batec. A punt de defallir truca a un manyà per evitar una aturada cardíaca. És preferible el silenci total.

@JcarlJ

Mai no es lleva abans de les deu, i si la nit ha estat bé potser fins al migdia. És d'aquesta mena de persones que no treballen per viure. Ho va decidir als 25 en doctorar-se en filosofia… cum laude!.

@JoaqunValls1

PANDÈMIA
Prenia el sol al seu banc favorit quan se li van acostar uns homes embolicats en plàstic. Després d’apuntar-lo al cap amb una pistoleta, se'l van emportar sostingut per les aixelles. Allà van quedar, oblidats, el bastó i el barret.

@artdeviure

La cançó em va travessar la ment, com una lleu papallona, deixant un halo d'estranya viscositat deliqüescent que, lliscant des de la vora del lòbul, va caure i baixar entre els pits, instal·lant-se al melic amb aroma de mimosa.

Participants a Twitter

Participants a Instagram

"La mare la va preparar per a una nova vida. Les trenes tibants, les sabates noves i la lletra apresa: li havia ensenyat l’abecedari. Més tard, ella va preparar la mare a sortir-ne: els cabells pentinats, la roba neta i la lletra oblidada." @noemonb

El microrelat escrit per la @noemonb ha estat el guanyador del concurs i seleccionat per ser il·lustrat per Oriol Malet.

Guanyadors

La mare la va preparar per a una nova vida. Les trenes tibants, les sabates noves i la lletra apresa: li havia ensenyat l’abecedari. Més tard, ella va preparar la mare a sortir-ne: els cabells pentinats, la roba neta i la lletra oblidada

Inconvenients de l’oficiVa escriure que s’enamorava, i es va enamorar. Va escriure una mentida, i li van mentir. I se li enfila dits amunt la història d’una dona que es torna boja, però no l’escriurà.

El metge de família era com de la família. Havia apadrinat dos dels cinc fills, i només ell sabia que el pare sempre havia estat estèril.

FER UN MAL NEGOCIEn aquell carrer tan fosc del Barri Gòtic, un oftalmòleg de renom hi va obrir una consulta. Pocs mesos després va haver de plegar.

Ja sé que em fico on no em demanen i que no s'ha de parar mai l'orella, però no me n'he pogut estar. I esclar que no n'he de fer res! Però, creguin-me, senyores, no es casin. Que a mi em va passar i em va durar tota la vida.

Sempre que podia, s'hi acostava per observar-les. El fascinaven. No es cansava mai de mirar-les. Ho feia des de l'enyorança de saber que ell mai les podria provar. Ell era massa lent. I les portes giratòries massa ràpides.

Sol i desolat per l’enèsima derrota, es plantà davant d’un mar especialment proper aquell dia. Cridà fort demanant potser un miracle: Brolli la sang fins a assecar-me i que m’ompli el cos l’aigua salada! Els déus són tan imbècils com els humans. Ara soc una medusa.

El batec del seu cor es compassa amb tot so repetitiu. Avui, la cadència del degoteig de l’aixeta de la cuina li alenteix el batec. A punt de defallir truca a un manyà per evitar una aturada cardíaca. És preferible el silenci total.

Mai no es lleva abans de les deu, i si la nit ha estat bé potser fins al migdia. És d'aquesta mena de persones que no treballen per viure. Ho va decidir als 25 en doctorar-se en filosofia… cum laude!.

PANDÈMIAPrenia el sol al seu banc favorit quan se li van acostar uns homes embolicats en plàstic. Després d’apuntar-lo al cap amb una pistoleta, se'l van emportar sostingut per les aixelles. Allà van quedar, oblidats, el bastó i el barret.

La cançó em va travessar la ment, com una lleu papallona, deixant un halo d'estranya viscositat deliqüescent que, lliscant des de la vora del lòbul, va caure i baixar entre els pits, instal·lant-se al melic amb aroma de mimosa.

Participants a Twitter

Participants a Instagram

Inconvenients de l’ofici
Va escriure que s’enamorava, i es va enamorar. Va escriure una mentida, i li van mentir. I se li enfila dits amunt la història d’una dona que es torna boja, però no l’escriurà.

FER UN MAL NEGOCI
En aquell carrer tan fosc del Barri Gòtic, un oftalmòleg de renom hi va obrir una consulta. Pocs mesos després va haver de plegar.

PANDÈMIA
Prenia el sol al seu banc favorit quan se li van acostar uns homes embolicats en plàstic. Després d’apuntar-lo al cap amb una pistoleta, se'l van emportar sostingut per les aixelles. Allà van quedar, oblidats, el bastó i el barret.