La suma de capitalisme globalitzat i digitalització ha afectat profundament les relacions entre persones, i conforma un nou model de societat on concorren alhora l'individualisme aïllacionista i la hiperconnectivitat. En la sessió s'abordarà l'impacte d'aquestes forces oposades per examinar si allò que ens defineix com a humans està patint una mutació sense retorn.

• Debat online
• 90 minuts
• Moderat pel periodista Àlex Gutiérrez
• En anglès, amb traducció al català i al castellà amb intèrpret. 

Eva Illouz

És directora d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences (EHESS), membre del Centre de Racionalitat de la Universitat Hebrea de Jerusalem i ocupa la càtedra Rose Isaac de Sociologia. També es Senior Research Fellow a l’Institut Van Leer.

Els seus interessos de recerca inclouen la sociologia de la cultura, la sociologia de les emocions, la sociologia del capitalisme i l’efecte del consumisme i els mitjans de comunicació en les estructures emocionals. Illouz és autora de 13 llibres sobre temes diversos que inclouen l’amor romàntic, Oprah Winfrey, cultura, capitalisme i la cristal·lització de la cultura psicològica al llarg del segle XX, la indústria de la felicitat i l’impacte de la modernitat sobre les emocions.

Els seus llibres han guanyat molts premis internacionals i han estat traduïts a 23 idiomes. 

Srećko Horvat

Srećko Horvat és escriptor, filòsof i activista polític croat. Ha estat implicat en nombrosEs iniciatives polticoculturals entre les quals destaquen el Subversive Festival, del qual en va ser un dels fundadors, i, des del 2014, el Teatre Filosòfic, un espai de debats entre pensadors i artistes.

És autor d’una dotzena de llibres en croat i en anglès. Els que han tingut més ressò han estat Radicality of Love (2015) [La radicalidad del amor] i Poetry from The Future (2019) [Poesía del futuro] i acaba de publicar After the Apocalypse [Després de l’apocalipsi] (2021), que es traduirà al català i al castellà la propera tardor. Col·labora regularment a The New York Times, The Guardian, Der Spiegel i Al Jazeera entre altres. És cofundador de Democracy in Europe Movement (DiEM25) i membre del consell de la Progressive International.

El treball és al centre de la dinàmica econòmica. La situació d’emergència que hem viscut i els grans processos de robotització, per esmentar només dos factors, fan pensar que la mateixa idea de treball s’està transformant. ¿Com hauríem o podríem treballar i a quin model econòmic ens duria? ¿Podrem viure de les rendes del treball? ¿La pandèmia ha fet reconsiderar el paper de l’estat i la necessitat d’una renda bàsica garantida? ¿Quina mena d’economia (i quines polítiques) podrien pal·liar unes desigualtats creixents?

• Debat online
• 90 minuts
• Moderat per l'economista Elena Costas
• En anglès, amb traducció al català i al castellà amb intèrpret. 

Andreu Mas-Colell

És catedràtic emèrit d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, amb una llarga trajectòria acadèmica als Estats Units: professor d’economia i matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (1972-80), i catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard (1981-96). Va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i conseller d’Economia i Coneixement (2010-2016) de la Generalitat de Catalunya. Actualment és president del BIST, Barcelona Institute of Science and Technology.

Philippe Van Parijs

És doctor en filosofia i ciències socials, professor a les universitats de Lovaina, Harvard (2004-2008) i Oxford (2011-2015). Presideix l’Advisory Board of the Basic Income Earth Network, del qual és cofundador, i el Brussels Council for Multilingualism. Fundador de Re-Bel, una iniciativa per repensar Bèlgica en el context europeu, i gran defensor de la renda bàsica, el juliol de 2020 la revista Prospect va situar-lo entre els deu pensadors més importants de l’època del covid-19. Basic Income. A radical proposal for a free society and a sane economy (2017) i Belgique. Une utopie pour notre temps (2018) són els seus últims llibres.

Saskia Sassen

Saskia Sassen és professora Robert S. Lynd a la Universitat de Colúmbia, a Nova York. La seva recerca està centrada en la condició urbana, i específicament en la creixent concentració de poder en les grans ciutats. És autora, en qualitat de sociòloga i economista, de nombrosos assaigs i estudis, traduïts a més de vint llengües, a través dels quals ha promogut un debat en profunditat sobre sostenibilitat, desenvolupament i globalització. Entre els conceptes que ha impulsat hi ha la idea de “ciutat global”.

És doctora honoris causa per diverses universitats i ha estat guardonada arreu del món. Va ser premi Príncep d’Astúries de ciències socials el 2013 i recentment li ha estat concedit el premi Picciotto.

Brutality and Complexity in the Global Economy (2014) i Cities at War, juntament amb Mary Kaldor (2020), són els seus darrers llibres.

David Wallace-Wells

David Wallace-Wells és periodista i editor adjunt de la revista New York i autor del llibre The Uninhabitable Earth: Life After Warming [El planeta inhóspito. La vida después del calentamiento ] (2019), que explora al mateix temps la velocitat i l’abast imparables de la crisi climàtica i les transformacions que provocarà en la política i la cultura, l’economia i la tecnologia. 

Wallace-Wells escriu regularment sobre temes de ciència i del futur proper, centrant-se sobretot en l’emergència climàtica i el seu impacte humanitari. És membre de la fundació New America.

¿El passat continua sent el punt de partida per imaginar el futur? ¿Quins són avui els llenguatges que ens permeten projectar el futur? ¿La fabulació pot ser anticipatòria? ¿Els relats distòpics i els utòpics es complementen o s’exclouen? ¿La condició humana ha d’estar entre els objectes de la imaginació política?

• Debat online
• 90 minuts
• Moderat per Daniel Gamper, filòsof
• En anglès, amb traducció al català i al castellà amb intèrpret.

Siri Hustvedt

Siri Hustvedt és escriptora i la seva obra inclou poesia, novel·la i assaig. Formada a la Universitat de Colúmbia en literatura anglesa, actualment és docent en psiquiatria al Weill Cornell Medical College de Nova York. Els seus interessos interdisciplinaris l’han dut a treballar en els camps de la filosofia, la neurociència, la neurologia, la psiquiatria, les arts visuals i la literatura.

Premiada internacionalment per la seva obra de creació i de recerca, el 2019 va ser reconeguda amb l’European Essay Prize de la Charles Veillon Foundation per The Delusions of Certainty (2017) i amb el premi Princesa d’Astúries de les lletres.

Entre les seves obres més recents trobem el recull d’assaigs La dona que mira els homes que miren a les dones (2016) i la novel·la Records del futur (2019).

Carlo Ginzburg

Carlo Ginzburg és historiador. Va ensenyar a la Universitat de Bolònia, a la Universitat de Califòrnia (UCLA) i a l’Escola Normal Superior de Pisa, i ha combinat la docència amb la recerca en el que s’ha anomenat la microhistòria.

Entre els seus llibres destaquen Indagine su Piero (1982), Miti emblemi spie (1986), Occhiacci di legno (1998) o Il filo e le tracce (2006 ). La seva obra més recent és Nondimanco (2018), un assaig sobre Maquiavel i Pascal. En català podem trobar Els benandanti (1966), El formatge i els cucs (1976) i Por reverència terror (2008). Va rebre el premi Aby Warburg (1992), el Humboldt-Forschungs (2007) i el premi Balzan per la Història d’Europa, 1400-1700 (2010).